Una important companyia de roba i calcer esportiu té un lema comercial que diu «Impossible is nothing» (res és impossible). I tant que és aixina, però traslladat a la gestió del Partit Popular al nostre ajuntament, el problema, el greu problema, que si pensàvem que ja era difícil fer-ho pitjor, al darrer plenari vam constatar que el PP amb el seu alcalde, Javier Planes, al capdavant, no té límits. Sí, efectivament, altra frase comercial , «No limits, no rules» (sense límits, sense normes).

Al sense límits en la gestió econòmica per generar dèficits i augments d'impostos, ara, cal afegir el sense normes. No compleixen amb el més elemental dels seus deures. Sense anar més lluny, la simple necessitat i obligació de seguir les regles i els terminis que marquen les lleis. Cas contrari, els tràmits administratius poden, entre altres coses, prescriure. Si em permeten els entesos, caducar i, per tant, perdre judicis, expedients i processos administratius que suposen, sense entrar en possibles indemnitzacions per perjudicis que es puguen ocasionar a tercers, importantíssimes sumes de diners pels treballs fets o encomanats. I a la fi, acaba pagant tot el poble. Però ací no hi ha cap problema per aquell qui paga amb els diners dels altres.

La situació econòmica de l'ajuntament, com a mínim, és crítica. Intervingut a efectes pràctics, incompliment de la regla del gasto, incompliment de l'estabilitat pressupostària, factures per pagar, proveïdors per cobrar, reclamació d'interessos per endarreriment en els pagaments, pujades d'impostos com mai les havia hagut... Molt normal que determinades obres no s'acaben mai. Quan es gestiona solament pensant en resultats electorals i no en les necessitats reals del poble, passa el que passa. Des de Compromís fins i tot, per primera vegada, hem tingut que presentar al·legacions a uns pressupostos. En concret, als del 2016. Aquests, entre altres perles, malgrat incloure 590.000 euros (17% del pressupost!) de despeses extrajudicials pendents d'anys anteriors, no reconeixia el deute de l'exercici 2015 amb les associacions del poble. Això sí, cal dir que no amb totes, doncs alguna, malgrat no estar donada d'alta ni registrada com a tal, ben bé i ben prompte que les havia cobrat. Sempre hi hagut classes i el PP ha Daimús sap molt bé com perpetuar-les.

Però si el dolent estat de l'economia municipal ja el teníem quasi assumit, al darrer plenari de setembre ens hem assabentat que a hores d'ara la tramitació del Pla General d'Ordenació Urbana de Daimús (PGOU), iniciat al 2004, ha caducat sense concloure's. Cap problema, tenim normes subsidiàries. I tant que les tenim i estan vigents i gràcies a elles el govern del PP ha pogut fer el despropòsit d'obra de remodelació i ampliació en primera línia de platja de la posta de la Creu Roja, però no deixa de ser un poc vergonyós (o molt, com va dir algun important escriptor, tot és provisional, relatiu, aproximat) que a hores d'ara continuem formant part del 5% dels municipis del País Valencià que no tenen PGOU.

Vaja per davant, i així ho vaig dir al mateix plenari, que hem tingut que patir canvis continuats de normativa que han dificultat la seua conclusió, però hem de dir, també, que al llarg de tota la darrera legislatura no s'ha avançat res. Per què? Molt senzill, perquè des del govern del PP no es va voler o no es va saber, o totes dues coses juntes. Van ser molts els plenaris en què, des de Compromís, preguntàrem i demanàrem que es reprengueren les tasques del PGOU. Llastimosament des d'alcaldia, com en el desficaci econòmic i altres coses, el silenci per resposta. L'alcalde no contesta, menys encara els seus regidors. Silencis que fan que a Compromís ens preguntem, serà que estem davant d'un govern caducat? Tornant al principi, res és impossible.