Al segle XIX tres eren les grans festes per excel·lència a Gandia: Setmana Santa, Corpus i les patronals. En cap de les tres ha aparegut, de moment, referència a muixerangues exceptuant una molt clara en el seguici previ a la processó del patró de 1875. El ball va ser executat pel gremi dels obrers de vila i, segons sembla, es va ballar encara durant alguns anys de les darreries del segle dels grans canvis.
En el XIX les classes governants es dedicaven a modernitzar sense mirament. El fet d'enderrocar muralles o crear noves infraestructures de comunicació va influenciar a la societat i s'imposà una nova forma de pensar. Semblava necessari que els canvis arribaren també a les tradicions. La desaparició dels privilegis gremials va tindre influència en les festes. Cadascun dels balls era executat des de temps del barroc per un dels gremis i aquest model festiu va quedar trastocat.
En el temps del barroc
La reforma eclesiàstica de Luter fa desaparéixer l'eucaristia i les imatges de les esglésies. Amb la Contrareforma el catolicisme reacciona i, entre altres mesures, el Corpus acull una espectacular processó i es converteix en l'ensenya de l'oposició a les tesis protestants. L'Església, cada vegada que patia una crisi, es tornava més tolerant amb els costums del poble. Així incorporaren la vistositat dels balls d'arrel medieval al Corpus, encara que foren d'origen pagà, balls que s'havien mantingut vius allunyats de la vista de la població i de l'oficialitat. També incorporaren el màxim d'imatges religioses, incloses les dels patrons de cada agrupació gremial i, per tancar, una Custòdia feta expressament per dur en processó a la Sagrada Forma. El Cos de Crist, l'eucaristia qüestionada per Luter, era la més venerada. Així els gremis es van convertir en hereus i continuadors dels ancestrals balls. Altres actes també comptaven amb aquestes representacions, com les festes patronals.
El Corpus de València va tindre molt de renom i amb ell les muixerangues que solien viatjar per la península Ibèrica, on eren conegudes com a «Ball de Valencians». D'ací es té documentat que nasqueren els castells al triangle Tarragona-Reus-Valls (hi ha altres hipòtesis, però no estan documentades).
Tanmateix, una llei de 1836 acabà amb els gremis i deixà a la deriva els balls. Algunes processons resistien, però moltes poblacions perderen les danses. I és a Gandia, en aquest context de desfeta, on apareix la muixeranga en la festa de sant Francesc de Borja de 1875.
Els inicis de la ciutat comercial moderna i la coincidència de la festa patronal amb la fira-mercat donen aire als balls en la processó patronal, balls que per més que he buscat als arxius no he trobat a cap altra festivitat. La motivació sembla ser clara, cal dur visitants a la ciutat per vendre més. Les autoritats locals deixaren diverses responsabilitats festives en mans del dolçainer Tomás Marzal Bonet, el Pocasangre, que, durant molts anys, hi organitzà actes festius. El famós dolçainer esdevingué el responsable, entre d'altres, de les danses del seguici previ a la processó de sant Francesc de Borja, on s'esforçava per mantenir viu el que quedava de les germanors gremials i, amb elles, els balls. Per tant la incorporació de la muixeranga i altres innovacions de Marzal, caldria veure-les com un signe de modernitat, això sí, basada en el «revival» si em permeten el terme. I és que l'absència de dades anteriors a 1875 no demostra en cap cas que Gandia fóra aliena a la muixeranga en temps passats.
Els segles XX i XXI
Si els finals del segle XIX van ser bons per a Marzal i els seus balls, el XX no va perdonar i a Gandia acabà passant com a altres poblacions. Gandia es convertia en la ciutat comercial que encara és a hores d'ara i les festes patronals van fer una sèrie de canvis on no tenien cabuda els balls, ja que les vendes tenien lloc al llarg de l'any als comerços i no només els dies de fira. No serà fins a finals del segle XX que comencem a tindre sorpreses. A la moda «vintage» i el gust per les coses antigues s'uniran una sèrie de daltabaixos polítics. La constitució de 1978 va permetre la llibertat d'associació i moltes tradicions reviscolaren com les danses o el tabal i dolçaina per esmentar dos exemples clars. L'elecció dels dirigents a les urnes genera tota una sèrie de moments històrics, uns de passivitat social i altres de certa revolta. En l'any 1996 a l'Olleria es recupera una muixeranga, el «Ball dels Locos». Les persecucions del segle XIX cap als balls i tradicions sembla que van forçar la unió de la muixeranga amb una festa de folls. I en 1997 es formà la Nova Muixeranga d'Algemesí. Tant a l'Olleria com a la Nova d'Algemesí, hi participaren les dones des dels seus inicis. Algemesí ha estat per excel·lència la població que millor ha conservat la muixeranga. A l'Olleria, però, no era el cas, ja que s'havia perdut als anys 30. L'aparició d'un document antic, unit al moment social, va provocar la recuperació d'aquest element festiu. Això em va animar a visitar l'Arxiu Municipal de Gandia i descobrir tot el que he dit. A finals del 2001 vam començar les converses per crear una muixeranga a la Safor, la qual va tindre la primera aparició en públic aquell mateix any a la Trobada d'Escoles en Valencià a l'Alqueria de la Comtessa. Després descobrírem l'existència de documentació a Sueca i València. Així va nàixer un Moviment de Recuperació de les Muixerangues (MRM).
A partir d'ací, i per mimetisme, altres poblacions volgueren tindre la seua muixeranga encara que no estiguera documentada. A poc a poc observàvem els fets i teníem la impressió que ser valencià i agradar-te la muixeranga sembla que va prou de la mà. Per donar més èmfasi a aquesta sensació, darrerament estem assistint a un nou fenomen.
A través de les xarxes socials, la gent està compartint fotos antigues i, entre elles, apareixen torres humanes. He tingut ocasió d'entrevistar protagonistes d'aquestes imatges i ningú recorda la motivació que els va dur a fer-ho. Després de consultar amb diversos experts, la conclusió més clara a la qual hem pogut arribar és que en molts casos les feien en moments d'oci, dies de platja o berenars de pasqua i junt a altres jocs populars com estirar la corda, les carreres de sacs o el xurro va; tradicions que s'han mantingut vives allunyades dels adults, de la vista de la població i de l'oficialitat, en mans de gent jove i passant de generació en generació de manera anònima.
No és fins que apareixen les càmeres de fotografiar domèstiques que comencen a quedar proves d'aquestes pràctiques lúdiques i festives. I amb la generalització de les xarxes socials, aquestes antigues imatges veuen la llum.
Si per a Marzal la modernitat va ser el «revival» dels balls, per a nosaltres després de més d'un segle, el nostre «vintage» particular, la nostra modernitat, és tornar allà on es va trencar la història; això sí, amb els elements d'organització i seguretat actualitzats. En consonància amb el model festiu actual, esperem gaudir d'una «Diada muixeranguera», la primera que es fa a la Safor. S'ha demostrat que aquesta trobada de muixerangues afavoreix tota una sèrie de possibilitats per a les colles participants. Estimula la participació i l'efectivitat dels assaigs pel fet de tenir una meta. Millora la superació tècnica de la colla. Crea cohesió interna al si del grup. Atrau nous participants. I el més important de tot, crea germanor i intercanvi d'experiències i coneixements amb les colles visitants. Sense oblidar que al públic li encanta. Què més podem desitjar?
Tenim una cita hui diumenge, 2 d'octubre, a les 12 del migdia a la plaça Major de Gandia amb la Jove Muixeranga de la ciutat de València, Muixeranga la Torrentina de l'Horta Sud i l'amfitriona, la Muixeranga de la Safor. Tot un luxe.
