En general els catòlics solen dir que són «catòlics no practicants» i això, que no deixa de ser una cosa inversemblant, és comú també entre els militants i regidors i regidores del Partit Popular de Gandia. El fet, encara més dolent del tema, és que aquesta dinàmica el PP la sol gastar per a moltes coses. Deu vindre de fàbrica, i també són «demòcrates però no practicants» i us explicaré un cas clarificador. Ha vingut a Gandia el cardenal Cañizares, una persona de discurs malvat i d'accions que poc tenen a veure amb l'església que representa, o almenys amb l'església que vaig mamar des de xicotet. Aquest personatge fosc que no respecta la diferència, que odia a les dones i que utilitza la violència verbal de forma continuada va ser rebut pels representants del PP com una persona important, convertint el gest amb una autorització del seu discurs.
Evidentment que les persones que volien anar a la missa en homenatge a Francesc de Borja havien d'anar, anés qui anés a fer la missa. Quina culpa tindran ells/es de que aquest personatge acudisca a Gandia? Faltaria més que aquest fet condicionara el poder assistir a un acte que és de vital importància per als catòlics. Però és destacable el fet que el PP local no fera un comunicat, una condemna a la presència d'aquesta persona que escampa odi per tot arreu. No són demòcrates? O com jo dic, són «demòcrates no practicants»? No tenen filles els regidors i les regidores del PP local? No han escoltat les paraules d'odi cap al gènere femení? I els col·lectius cristians que treballen pels refugiats i les refugiades, no tenen veu? No tenen capacitat de crítica? Per què no van manifestar el seu rebuig a la presència d'un home que atempta contra la seua important acció diària?
Aquesta història no és nova, les coses que avui són políticament correctes s'han guanyat al carrer, s'han guanyat cridant les injustícies a la cara dels injustos. El que vam fer l'altre dia concentrant-nos a la plaça no era un acte contra els cristians, ni contra les religions, era un acte contra una persona que té poder de paraula i que escampa odi i misèries en els seus discursos. Girar la situació i voler fer creure el contrari és un acte de covardia. La ciutadania, inclosos els cristians, coneixen les declaracions de Cañizares, investigat per la fiscalia. Fer creure que no és així i que la concentració era contra la religió és senzillament una mentida repetida per tal de justificar el que no és justificable.
Les persones amb qui vaig compartir aquell moment van ser educades, només van cridar paraules contràries a la visita d'aquest personatge, estic orgullós del seu comportament respectuós.
Ara bé, com era d'esperar, alguns dels creients que eixien de missa ens van insultar, ens van cridar, van fins i tot, com en els partits violents de futbol, apropar els caps als nostres per cridar-nos, entre ells sacerdots i representants d'entitats socials cristianes. Podríem denunciar-los perquè tot està gravat, i seria fàcil identificar-los perquè per sobre d'una concentració no permesa està el delicte de violència, però no ho farem perquè nosaltres, a diferència d'ells, defugim de l'odi, volem justícia i respecte als valors comuns.
Mentre hi haja gent que no respecta un ulls de color diferent, un sexe diferent, una pell diferent, una orientació sexual diferent, un origen i una llengua diferent, sempre hi haurà persones que sacrificaran la seua comoditat per cridar en contra, i això és purament ecologia. Es diu entropia i significa que en la natura tot tendeix a la diversitat, ningú podrà mai aconseguir la homogeneïtat en un hàbitat natural. No ho va aconseguir Hitler i tampoc ho aconseguirà mai ningú, perquè el propi món es fonamenta en l'existència de diversitat, i això és el que ha fet que avui puga jo escriure este article.
És la nostra força; saber que una dictadura pot durar molt i fer molt de mal, però més prompte que tard tot tornarà a fer un tomb cap a la diversitat. La lluita social és la que ha fet que tots i totes a Gandia, també els cristians, tinguen el dret (que no el fet) de treballar 8 hores al dia, tinguen el dret de creure o no creue en un Déu, de parlar la seua llengua pròpia, de tenir una salut universal, de tenir una escola pública i laica, i de tantes i tantes coses que s'han aconseguit denunciant les vergonyes al mon, lluitant i visibilitzant les injustícies.
Això és el que van fer els meus companys i companyes l'altre dia a la plaça, amb educació i respecte, donant exemple als qui sempre empren la violència davant de la falta de paraula i d'argument. Seguirem donant poder a la paraula i apostant sempre per la pau com a eina i instrument de canvi social, i això no ens ho llevaran mai, ni amb totes les mentides del món.
