Aprincipis dels seixanta, els xiquets del barri de Sant Francesc ens refugiàvem a la parròquia, formant part dels «aspirants», moviment jovenívol d'Acció Catòlica que aleshores promovia l'església. Pep Girau era un més de la colla. Juan Canet, un jove seglar idealista, feia de tutor i mestre. Amb tota la paciència del món, Canet ens incitava a realitzar activitats cíviques, culturals i esportives impregnades d'un catolicisme obert i social que el Concili Vaticà II alimentava. Aquell ambient, que va durar fins l'adolescència, va tindre el seu paper en la creació d'una consciència social i d'un humanisme cristià que, en major o menor grau, ha format part del nostre pensament.
Érem joves de pasqües i guateques quan Pep Girau ens va abocar la gran notícia. Volia ser missioner. Xics i xiques ens vam quedar de pedra. ¡Pep capellà i missioner! No ens ho podíem coure. Totalment convençut, ens explicava que els combonians, ordre que havia triat i que no sabíem ni que existia, havia estat fundada per Daniele Comboni al segle XIX i que el centre de les seues activitats era Àfrica. Allò era de pel·lícula, però la colla no va tindre més remei que assumir el nou rol de Pep. Ell anava per a missioner, ens dèiem, com altres anaven per a electricistes o per a mestres. Ben mirat, tindre un company «missioner» era un raresa de la que fins i tot podíem presumir.
Els anys han passat quasi sense adonar-nos-en i Pep, missioner combonià, continua al peu del canó. De tant en tant ve a Oliva i, durant el sopar dels dissabtes, ens conta les seues darreres il·lusions i peripècies. Pep, per a nosaltres, és un d'aquells personatges que de tan pròxim no arribem a considerar-lo en la seua singularitat extraordinària. ¿Quin ha estat el seu camí des d'aquell moment iniciàtic?
Passats els corresponents estudis en seminaris i cases de formació, Pep Girau marxà a l'Àfrica. Va començar la seua tasca missionera al sud de Benin i a Togo. De 1978 a 1989 va promoure projectes agropecuaris i escoles de primària i secundària, dedicant-se també a la formació de joves africans per a ulteriors missions. No cal dir que hagué d'aprendre llengües nadiues per poder integrar-se al seu treball quotidià. Àfrica va enamorar a Pep i també li va encomanar una malària que encara arrossega.
A partir de 1989, Girau circula per Europa trametent l'experiència africana i estimulant noves vocacions missioneres, fins que el 1995 és enviat a Amèrica. La nova etapa el va portar, durant un llarg període, a la zona de Los Llanos Orientales de Colòmbia. Allí, la seua responsabilitat de coordinació missionera l'obligarà a transitar quotidiana i perillosament entre la guerrilla i la contra. Per a ell, fou una experiència inoblidable que qualifica com «intensa, polifacètica, enriquidora i profundament humana i cristiana». Ens tenia, però, en l'ai al cor. Sols vam respirar tranquils quan Pep fou destinat a Costa Rica el 2008. Girau tancava l'estada americana el 2010, amb els dos darrers anys dedicats a la formació de joves missioners.
L'any següent, quan tot hom pensava que encetaria un període més tranquil de magisteri entre els combonians, Pep anunciava el seu retorn a l'estimada Àfrica. Allí es troba ara, al nord del Benin, territori molt pobre i de majoria musulmana, on ha estat ben acollit, segons conta. Des de la seua missió de Manigrí, Girau es dedica en cos i ànima a projectes de desenvolupament de la població. Pous d'aigua, escoles, hospitals o projectes agrícoles van succeint-se i solapant-se amb l'objectiu de que els africans siguen «protagonistes del seu progrés i la seua lliberació».
Eixe és el nostre Pep Girau, un olivà admirable, un extraordinari saforenc i un valencià generós i universal. El seu cristianisme ens comboia a tots, creients i no creients, practicants i no practicants, perquè el seu tarannà és integrador i no excloent. Ell, lluny de càrrecs i honors, està a la primera línia de batalla pels pobres i desvalguts, siga quina siga la seua religió. Forma part d'una església creïble i d'una humanitat solidària. Ell i molts més, religiosos i seglars, ens mostren un camí de pau i germanor que contrapesa la vergonya diària de guerres i exilis, de naufragis i morts.
El proper divendres dia 4 de novembre es celebrarà a Oliva el II Sopar Solidari a benefici de la missió africana de Manigrí. Cal donar suport amb la nostra presència a una magnífica tasca dirigida per una extraordinària persona: Pep Girau missioner combonià al Benin.
