La lgtbifòbia (l'odi, la por, el rebuig o el prejudici cap a gais, lesbianes, bisexuals, trabsexuals, intersexuals...) mata. En forma de pallisses, assassinats, persecucions... Fins i tot condemnes de mort per part dels governs que haurien de garantir drets fonamentals. L'homosexualitat està castigada en 76 països. A huit amb pena de mort. Està passant també a prop nostre. Potser els casos d'assassinats o suïcidis són menys freqüents, que no menys importants. A l'estat espanyol més de 200 casos en només un any. Potser passa de forma més lenta, cruelment silenciosa, però que pot acabar amb la mort, si més no de l'ànima i amb el fracàs com a societat que es converteix en botxí per acció o omissió.
Fa uns mesos vam haver de suportar amb impotència com es qüestionava, malintencionadament o per ignorància, la celebració del Primer Orgull a Gandia. «Per a quan celebrem el dia de la heterosexualitat?», deia algú a les xarxes. Quan totes les persones puguem estimar-nos lliurement, fora de la clandestinitat, sense por a ser reprovades, insultades, menystingudes o agredides.
Els que ens dediquem a la cosa pública tenim una doble responsabilitat. Abastir lleis contra la lgtbifòbia i impulsar plans de diversitat en tots els àmbits públics per avançar cap una ciutat sense discriminacions per raó d'identitat sexual. A Gandia estem treballant-ne en col·laboració amb els col·lectius LGTBI. Perquè els municipis som els espais més propers a la ciutadania, i per això hem de jugar un paper capital en la normalització del col·lectiu LGTBI, sent un referent d'integració i lluita contra la discriminació.
És cer que hi ha moltes persones implicades en col·lectius CLGS Safor o Independence Gay Asociación. Però cal implicar més gent, caminar juntes. Perquè la LGBTfòbia només pot combatre's amb l'educació i amb l'amor. Educar a la societat, les nostres filles i fills, les persones, els col·lectius? Educar no ja en la tolerància, sinó en el respecte a la diferència. Perquè el fet de semblar, ser o «caminar i actuar com?» provoquen rebuig i odi! El fet de ser diferent ha de ser un fet normalitzat i acceptat, una base per a la convivència i el diàleg.
Les activitats culturals són una eina de treball per a visibilitzar des de noves perspectives la diversitat LGTBI, més enllà dels estereotips tòpicament reflectits en nombrosos àmbits. Els nostres objectius de promoció cultural de la diversitat han d'anar encaminats a promocionar artistes, creadors i generadors de cultura LGTBI. I en aquest sentit, els Premis Harvey Milk, organitzats dissabte passat per Independence Gay, són tot un referent a Gandia i més enllà de les nostres fronteres, perquè es tracta d'un certamen internacional que abasta disciplines com el relat, la fotografia, el còmic i el curtmetratge.
Des de l'àrea d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives, des de la ciutat que represente com a vicealcaldessa, ens sentim orgullosos d'iniciatives com aquesta. Els ho he dit en privat, però aprofite per fer un agraïment públic al gran esforç que hi han dedicat Daniel Ardid i David López per tal que aquesta edició siga perfecta.
«Per la llibertat d'amar», potser un dels millors eslògans per combatre la LGTBfòbia. Però no oblidem que està passant. No oblidem Harvey Milk, Nivacil, Keisha, Thembelihle, Bri... No oblidem el que va passar a Orlando. No oblidem tampoc el gandià assassinat al 2014, Javier Abil, i moltes persones més que han sigut, són i seran demà víctimes de l'odi i els prejudicis, perquè seria matar-les dues vegades. La LGTBfòbia mata, no permetem que continue passant. Fem que guanye l'amor!
