Les ones de la mar han portat una gran quantitat de canyes a les nostres platges. També a Bellreguard. I el que en un principi era un temporal climatològic més ha esdevingut, de nou, siga per les canyes o siga per alguna cosa més, en un temporal purament polític i, a la fi, malauradament, institucional.
I si bé ja fa temps que plou sobre banyat, a hores d'ara ningú ha resolt la qüestió principal: De qui és la responsabilitat.
Uns diuen que la té el Ministeri de Medi Ambient, la Demarcació de Costes, uns altres que la Generalitat no hauria d'esperar i actuar, alguns opinen que els responsables directes són les diputacions, i altres no, que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer hauria de netejar més sovint riberes de rius i barrancs. Altres creuen que són els ajuntaments, les construccions vora mar. I hi ha que ha pensat que alguna cosa més podrien fer les mancomunitats. I estan els que ho deriven tot cap al món de l'ecologia i la seua visió sobre l'espai natural. Tal volta, com sempre, la culpa resultarà que la té el veí, el ciutadà.
És indignant i alhora molt preocupant que quan ja ens trobem a l'any 2017 cadascú faça la guerra pel seu compte i les institucions no tinguen clar, ni consensuat, un pla definitiu i eficaç.
Ni una «riuà», ni un temporal de mar fa reaccionar a les institucions de forma coordinada, amb eficiència i celeritat, amb oportunitat, com cal.
Com si fos la primera vegada, com si açò mai haguera passat. Plans d'Emergència? De Zona Catastròfica? Plans Ministerials? Autonòmics o Provincials? Si ho pot pagar un altre, perquè ho he de pagar jo? Algú serà el primer. Per què?, de qui és la responsabilitat final? No es poden coordinar?
I si ve un altre temporal? I si venen més canyes? Aquestes de nou tornaran a passejar d'una platja a la del costat per a vergonya dels nostres representants estatals, autonòmics o provincials.
I si els marejols no amainen i tenen certa periodicitat? Les canyes recorreran tot el litoral?
Unes altres qüestions ben distintes i de major calat són: L'aportació d'arena, i d'on. Els estudis tècnics. Les lloses de formigó per evitar la regressió. El canvi climàtic i les insostenibles construccions. O els espigons.
Però, tornant al temporal, ja fa temps que les diferents institucions haurien d'actuar com cal. Ni a rius, ni a barrancs, ni a les canyes, ni tampoc a la mar, se'ls pot responsabilitzar. Més bé eixa responsabilitat podrien carregar-la sobre qui realment la té: els dirigents polítics, els nostres representants institucionals, pels seus personalismes, interessos creats, o ineficàcia a l'hora de seure i poder negociar un millor protocol, un millor pla. Les solucions haurien de ser consensuades, duradores i, fins i tot, molt més previsores.
Açò ja va passar, ha passat i, si no hi ha noves i millors interlocucions o negociacions institucionals, de ben segur tornarà a passar. Sí, tornarem a veure com es miren de reüll els uns als altres per veure qui és el primer o l'últim en actuar. De qui ha de ser el pressupost que ho sufragarà? qui es lliurarà?
I si ningú ho remeia, de nou un mar de canyes es convertirà en un desficaci institucional.
