el Pativel (Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral) presentat per la Generalitat al novembre del 2015, segueix amb pas ferm el procés cap a la protecció definitiva de la platja de l'Auir. A hores d'ara les al·legacions presentades pels municipis afectats estan sent estudiades. Segons paraules del Director General, el document final estarà enllestit abans d'acabar l'any, tota una mostra de compromís i capacitat de gestió de la Conselleria de Vertebració del Territori que està decidida a aturar l'especulació de la rajola al litoral del país.

A Gandia, gran part de la població estem seguint cada moviment d'aquest Pla amb il·lusió i una mica de cautela, i és que ací hem patit molt amb l'esdevenir de la nostra «perleta». Tenim molt clar que d'aquest document eixirà l'Auir del 2030, un espai que volem que recupere l'aspecte que li pertany, volem la devesa del Saler, i no per capritx, sinó amb la llibreta plena de motius. El que volem, sense fer botitges, és el boscam litoral del que ens parlen els llibres del botànic Cavanilles. No hem de caure en l'error de protegir la zona sense més, cal que tinguem un pla de futur. Les nostres veïnes i veïns ja n'han sentit prou de passarel·les dunars, de càmpings ecològics i de concursos d'idees. A l'Auir li sobra tot això, no cedirem ni un pam més de sorra. Per descomptat creiem en activitats com el turisme respectuós amb el medi, l'agricultura ecològica i sabem que ens hem de pujar a eixe tren, però no hem de confondre sostenibilitat amb ecologia. A Gandia tenim llocs més idonis per a desenvolupar eixes activitats.

El Pativel no és sols la platja de l'Auir, és també la Marjal de la Safor, i ací és on són necessàries les activitats econòmiques respectuoses. És un espai molt més ample i més ric per a l'aprofitament agrícola i turístic, i, per sobre de tot, és una sola marjal. Amb això vull dir que cal organitzar-nos a nivell local. Tavernes, Xeresa, Xeraco i Gandia ja han de mirar endavant, més enllà del Pativel, que és una figura necessària, però no és el final del camí. Tots quatre municipis han de fer força i anar de la mà a demanar a Conselleria la gestió d'aquesta marjal conjuntament, amb algun tipus de regulació a l'estil Paratge Natural Mancomunat.

Des d'ací, humilment, demane eixa complicitat i eixe esforç conjunt. A Conselleria saben que aquestes unions, aquest camí consensuat, és el que rep els caragols que venen d'Europa; cal recordar que alhora també s'estan aprovant les normes de gestió de la Xarxa Natura 2000. Us escoltaran de segur, estem en un moment social i polític que no podem desaprofitar.

És l'hora de ficar al mapa les marjals del sud del Xúquer: la Marjal de la Safor, el gran aiguamoll que connecta el Parc Natural de l'Albufera de València amb el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. És l'hora de pensar amb l'economia i el territori que volem al 2030.