Ausiàs March

Al cap del temps les despulles de la saga dels March han sigut destapades, analitzades i classificades per forenses i arqueòlegs. En l'església del convent de Cotalba, baix el cor, en la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, lloc escollit per Pere March, han anat soterrant-se la família March. Pere March amb les seues dones, Aldoça i Leonor Ripoll, mare d'Ausiàs, i Peirona, sorda, muda i també discapacitada.

Ausiàs March ho diu en aquest vers: «d'un vendre trist eixir m'ha fet natura».

També foren soterrades les dones d'Ausiàs, Isabel Martorell i el seu fetus, que per la seua debilitat no va poder portar fins al final. Elmatrimoni només va durar mig any. La segona muller, Joana Escorna, que Ausiàs en testament manà que fora soterrada amb ell en la Catedral, encara està en Cotalba. Alguns autors atribuïxen els poemes LXXXIX i CIX, a Joana Escorna, «mon darrer bé».

Ausiàs March, cultivador de la canya ded sucre al seu feu de Beniarjó, Pardines i Vernissa, establix un sistema per a traure elsuc ede la planta. Per això fa possible un contracte amb la senyora de Palma, Isabel de Pròxida, perquè les aigües puguen regar les seues plantacions.

Hi ha moltes petjades ausiasmarquianes a la Safor. La capella dels March, amb l'escut, ara convertida en col·legi de Beniarjó. La mansió dels March, al carrer Major de Gandia, on es trobà l'aixovar d'Ausiàs March, amb l'escut seu en els plats. Hui és una tenda de roba. El monestir de Sant Jeroni de Cotalba, gràcies a la família Trénor, s'ha mantés fins ara. Aquest monestir, santuari de la nostra cultura, guarda les despulles de la família March, visibles ara i fent història al llarg del temps. Esperem un desenllaç feliç i adequat per a eixes despulles.

Quevedo, traductor de les poesies d'Ausiàs March, en vore ara mateix estes troballe en la cripta del cenobi de Cotalba, baix el cor de l'Església, exclamaria amb la seua metafísica de l'amor: «ossos, cendra i despulles enamorades d'Ausiàs March».