la commemoració del 25 d'abril recorda la derrota de les tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria en la batalla d'Almansa, el 1707, les quals van fer front a l'exèrcit de Felip d'Anjou (coronat com a Felip V de Borbó), nét del rei Lluís XIV de França, durant la Guerra de Successió espanyola. Aquell fet significà la pèrdua dels Furs, màxima expressió juridicopolítica de la sobirania nacional d'un poble delmada per un monarca estranger, la qual cosa ens abocà a un procés de desfiguració del País Valencià. Avui commemorem aquesta data amb la mirada fixada en el futur.

Hi ha forces polítiques i poders fàctics que intenten desterrar el que significa aquesta diada per a la recuperació de la identitat i els drets nacionals del nostre poble, arravatats per un «injust dret de conquesta». Alguns sectors de la societat valenciana, esperonats per partits polítics marcats per la corrupció i servils a les «lleis de Castella i els costums castellans» „imposats manu militari pel primer monarca Borbó„ alimenten el que Joan Fuster denomina una «passivitat confusa».

Durant dues dècades hem patit continus atacats despersonalitzadors i polítiques destructives que han portat fins i tot a la debacle del sistema financer valencià. Les vergonyoses actuacions del partit que ha expoliat les arques de la Generalitat Valenciana i ha protagonitzat nombrosos casos de corrupció „Taula, Brugal, Gürtel, Emarsa, Nóos, etc„ passant per les inútils polítiques privatitzadores, la manipulació dels mitjans de comunicació públics o la depredació del sòl urbanístic, han estat la causa de la proliferació de grups xenòfobs i neonazis, fruit del descontent de les capes socials més delmades per les polítiques econòmiques dels governs del PP.

El País Valencià podria quedar reduït a una mera denominació geogràfica, folclòrica i desubstanciada, a la manera del Departament dels Pirineus Orientals, si no fem front als intents d'anihilació, d'asfíxia quotidiana „retalls, infrafinançament, malversació, saqueix„ amb els quals pretenen reduir-nos al no-res. Els valencians i les valencianes no ens mereixem això. La nostra dignitat val molt més que totes les coses mesquines amb les quals ens amenacen.

Ara que hi ha altres maneres de governar és l'hora d'exigir majors quotes d'autogovern i un finançament just; establir concerts econòmics solidaris com a fórmula que garantisca la suficiència financera i la solidaritat. S'ha de promocionar el valencià, recuperar la denominació País Valencià per tal de defugir d'altres neutres „que no neutrals„ i despersonalitzadores, com ara Regió Valenciana, Comunitat o Llevant. S'ha de reconstruir el sentit, per manllevar el títol d'un llibre de Dolors Oller, de la nostra raó de ser com a poble diferenciat.

Però també ens cal influir en la política de l'Estat espanyol respecte a Europa, així com la reestructuració administrativa i política del País Valencià per mitjà d'una llei de comarcalització que elimine els organismes públics provincials i traspasse les seues competències als consells comarcals; dotar els ajuntaments d'una major autonomia, ja que el municipalisme representa un impuls determinant en el procés de canvi i transformació de la realitat al nostre país.

És a dir, hauríem de comprometre'ns, com va suggerir Ernest Garcia en Les cendres de maig, a construir una organització social que potencie les possibilitats de participació i de canvi.