aquest passat dimarts, en el segon aniversari exacte del dia que Arturo Torró va deixar de ser alcalde de Gandia, FAES i el CES em van convidar a un debat a Foment amb altres portaveus municipals per a fer balanç de l'estat i futur econòmic de la ciutat. És lògic que les nostres intervencions allà estigueren centrades en l'economia: és d'un interés màxim per als empresaris que ens convocaven i la motivació amb què es va fundar Foment fa quasi un segle. Però no sols per això: el lamentable estat de les finances municipals ha centrat la nostra acció de govern des del primer moment d'aquests dos anys.
Vam aprovar un dur però necessari Pla d'Ajust, hem solucionat l'enorme deute heretat amb els proveïdors i hem dissolt i liquidat l'empresa pública IPG, bressol i amagatall de tants desficacis. Després de les barbaritats que havíem d'escoltar sobre Més Gandia durant la campanya, ara podem presumir de com hem posat ordre en els comptes de l'Ajuntament. I amb quina poca credibilitat i amb quin cinisme ens donen ara lliçons d'economia els mateixos que van deixar la ciutat en la misèria sota les ordres de Torró!
Una altra característica d'aquests dos anys ha estat una certa inestabilitat política: no sabíem si algun factor extern (el resultat d'unes eleccions generals o canvis en la postura d'altres partits) anava a propiciar una moció de censura d'un moment a altre. Era més difícil governar pensant en el llarg termini sense saber si podríem seguir fent-ho el mes següent. Però eixos problemes, com els econòmics, semblen ja adreçats en l'equador de la legislatura, i ara és l'hora d'insistir i aprofundir en la resta de temes en què hem treballat: perquè al mateix temps que endreçàvem els comptes hem anat acumulant xicotetes (i no tan xicotetes) accions transformadores de la ciutat, que li han retornat a Gandia i la seua gent el rumb, l'autoestima i l'esperança.
És un plaer poder enumerar els èxits de les àrees que gestionen les meues companyes de Més Gandia: hem universalitzat l'accés als llibres de text, hem augmentat les partides de despesa social, hem promocionat el comerç urbà i l'ocupabilitat dels nostres aturats, hem salvat l'Auir i hem posat en valor el nostre patrimoni natural.
Hem fet visibles l'opressió i les demandes de les dones i els col·lectius LGTBI. Ho hem fet sovint amb l'ajuda d'una Generalitat infrafinançada però valenta, que també s'ha tret de damunt l'ombra d'un PP corrupte i balafiador.
Dos anys després d'haver passat per un xicotet hivern econòmic, li arriba el torn a Gandia de la seua primavera valenciana. No serà fàcil, perquè canviar el rumb no és encara arribar al port, però el vent ja ens bufa a favor. Tot i el mèrit que podem atribuir-nos per la responsabilitat en la gestió, potser no cal parlar ja tant de números rojos sinó retrobar-nos amb la nostra gent als carrers, mercats, escoles i espais naturals i amb l'orgull de ser la primera capital cultural designada del País Valencià. Per tot açò vam crear Més Gandia: ho estem fent, i continuarem fent-ho.
