e scric aquestes línies de forma provocativa aquests dies de juny on la calor ens està fent la vida més incòmoda. Ho faig conscient que la majoria segurament haureu estat buscant l'ombra per les terrasses, als carrers i als parcs per on transitàveu o paràveu. Fa anys que des de l'esquerra alternativa demanem un urbanisme més humà fonamentat en la qualitat de vida i no en la productivitat de la rajola. La rajola i els seus defensors durant massa anys no van permetre que els carrers tingueren arbres perquè, entre altres coses, treien metres de construcció, doncs la vorera, per «culpa dels arbres» havia de ser més ampla. En tot cas permetien palmeres, que, ves tu per on, donaven un aspecte de riquesa. Ara fins i tot els mateixos urbanistes d'abans clamen per un model més verd, però el mal ja està fet.

A l'esquerra alternativa, a la de les persones responsables, ens toca, com tantes vegades, arreglar les malifetes dels mals gestors. A aquest govern ens toca també plantejar un nou model de ciutat. I ho estem fent des del primer dia. Un model de territori i de ciutat combinat, doncs el territori agrícola i forestal no pot estar incomunicat de la ciutat.

El model que estem plantejant i executant és radicalment diferent al vigent fins fa dos anys i hauria de vindre per quedar-se, perquè té seny, tot el que l'altre no tenia. És un model que refà i repensa els espais amb un objectiu de qualitat de vida.

Clar que Gandia té exemples d'aquests espais, i són els millors de la ciutat, demostració que aquest urbanisme verd i humà funciona. El passeig de les Germanies, el parc de l'Alqueria Nova, la Ducal... però no van ser la tònica, sinó la excepció. Les esplanades de formigó van governar des dels 70 fins avui.

Així, la nostra acció de govern i el nostre model van dirigits a generar espais verds allí on hi ha espais buits, connectar els jardins i parcs, crear ombres a tots els carrers... esponjar la ciutat i la platja. És un urbanisme anomenat de guerrilla, són xicotetes actuacions reparadores que redistribuïxen els espais i obrin espais per respirar que connecten les zones verdes i les fan més grans i fàcils.

Pel meu despatx passen molts avisos i, lamentablement, molts són peticions per tallar arbres, això sí, després de dir-me que s'estimen més que ningú i més que mai la natura. Supose que quan arriba aquest calor i s'allarga fins ben entrat l'octubre, les persones no se'n recordaran de les seues peticions, o pot ser sí, som així els humans.

Però els temps han canviat i estan canviant i ara ja tenim molts aliats/des que han tenen un altre parèixer i ens demanen verd i ombres. I això estem fent des d'aquest govern. Per aplicar aquest canvi vam posar en marxa, als pocs dies d'arribar, el Pla d'Ombres de Gandia. És una de les eines que estem utilitzant, però en tenim d'altres, com ara l'Anella Verda, la XIVEGa, el Pla Director del Verd Urbà o el Catàleg d'Esponjament. Algunes estan en marxa i a tope, i altres començaran en aquesta meitat de la legislatura.

El Pla d'Ombres és un programa obert que rep propostes ciutadanes mitjançant via mail o mitjançant el Fòrum 21, però que es regeix per un Pla Director que estarà prompte llest. Això no ha impedit que estiga en marxa des de fa dos anys i que haja anat executant accions que formen part d'aquest Pla Director. En dos anys s'han plantat aproximadament 1.000 arbres nous a Gandia i a la Platja. Molts han ocupat cèrcols que portaven anys sense arbres, però molts altres han anat a omplir espais que eren solàriums terribles. Hem sigut el primer govern en obrir cèrcols tancats i no al contrari. Ho hem fet al Jardinet, al Parc del Castell, davant de l'escola del Botànic, al carrer Sant Ramon, a la placeta de Loreto, hem plantat arbres per completar la ronda de l'Anella, o per fer aquella pista d'aterratge, que és la carretera del Grau, una miqueta més agradable plantant entre l'Alqueria de Laborde i la rotonda de Daimús. Per fi l'avinguda de la Pau tindrà ombres i amb el programa Fem Pati vam plantar arbres a cinc patis d'escola. Hem millorat amb més de vuitanta arbres els parcs de l'Estació, del Jardinet, de Joan Pellicer (riu) i de l'Alqueria Nova (Sant Pere). Amb el Pla d'Ombres ha començat l'urbanisme de guerrilla i hem esponjat el centre amb el Mirador dels Borja, la peatonalització del Pont Vell, la connexió verda entre la Ermita de Sant Antoni i el parc dels Martorell, la creació del nou sector del Parc Ausiàs March.

Hem recuperat del seu abandonament polític anterior el parc del riu (ara Jardins de Joan Pellicer) i el parc Periurbà (projecte Urban). I això que tenim un ajuntament intervingut, però un govern amb idees i amb energia que treballa per trobar recursos juntament amb els professionals de l'Ajuntament.

Tenim clar que Gandia ha de ser una ciutat d'ombres verdes, que la continue fent referent, no només cultural sinó també verda, del nostre País Valencià i en això estem.