u n riu de despropòsits i agravits contra els valencians i les valencianes de nou sembla ser la proposta de pressupostos generals de l'Estat per al 2017. A més de la desconsideració permanent ara i adés dels Governs d'Espanya a l'hora de finançar justa i solidàriament a la Generalitat Valenciana, es trobem davant d'una inversió de l'estat que ens discrimina i ens deixa a la cua del fiançament per càpita comparativament amb la resta de les comunitats autònomes.

Són 65 euros menys per cada habitant. Sent la mitjana en Espanya de 184 euros, nosaltres els valencianes anem a rebre'n 119. Aquestes dades objectives tenen moltes vessants per a l'anàlisi i la reflexió

A les Comissions Obreres ens preocupa i ocupa la nostra permanent reivindicació de cara a la protecció social de les persones, i especialment als treballadors aturats i aturades de llarga durada (més d'un any a l'atur) i que han esgotat la prestació per desocupació. Doncs bé, també altres col·lectius especialment colpejats per la crisi-estafa són objecte i referents de l'acció sindical de la nostra organització són els joves que no hi troben un lloc de treball decent per a emancipar-se i, així, poder mamprendre un projecte de futur en la seua terra.

I si parlem d'inversions productives i model de creixement sostenible i de patró basat en un fort component d'investigació i innovació, amb aquestos pressupostos generals de l'estat no avançarem, mes bé al contrari.

Enguany tampoc s'ha tingut en consideració la vella reivindicació de 1974 de les comarques de la Safor i la Marina Alta d'una infraestructura capital i necessària no tant sols per a facilitar la mobilitat de milers de persones, sino perquè sense dubte pot impulsar el turisme de proximitat entre les dos comarques si s'aconsegueix d'una vegada per totes restablir la línea ferroviària de l'anomenat Tren de la Costa.

Per què dic açò? Perquè sense possibilitats de recursos minvaran greument les polítiques actives d'ocupació que s'ocupen de la formació, orientació i la inserció laboral dels treballadors i les treballadores aturats i actius.

Cal recordar que a la comarca de la Safor estem per damunt del 18% d'atur registrat i que durant el mes de març s'han formalitzat 8.212 contractes, 455 de caràcter indefinit, només el 5,5% front a 7.757 a temps parcial, el 94,4%. Està clar que amb aquestes dades sociolaborals la crisi segueix ací.

Una altra qüestió serà debatre sobre el creixement de l'economia i la seua redistribució, i l'eixida de la recisió.

Sense formació i acreditacions de noves capacitats professionals que cada dia exigeix més el mercat de treball i les empreses difícilment els aturats majors de 50 anys i els joves amb graus de formació professional i titulacions superiors trobaran una oportunitat per a retornar-li a la societat els guanys de la seua preparació.