deia García Lorca que el teatre no era res més que Poesia, que delerosa de ser-ne alguna cosa més, se n'havia eixit del llibre i s'havia humanitzat. La poètica de l'escena és altament captivadora. I màgica. I fins i tot en terrenys que no estan tocats per la mà de Déu, com ara el teatre amateur, en general, senten aquesta mena d'atracció tan poderosa.
Kabuts Teatre, de la Font d'en Carròs, acompleix 10 anys de vida als escenaris. Aquest primer cap de setmana de juliol posaran en escena la seua darrera obra, Viatge a París, dintre de la XV Mostra de Teatre que organitza aquesta població. No ha estat un camí planer per als Kabuts. N'ha hagut de tot: assoliments, errades, sacrificis, incertesa, alegria, esforç i eixa estranya combinació que sol anar de la mà moltes vegades: la vocació de divertir-se i d'aprendre alhora.
Kabuts Teatre va nàixer ja fa 10 anys de la mà de Ximo Vidal. No diguem mentida si diguem que tot en Kabuts és [gràcies a] Ximo Vidal. Vam tindre la sort de compartir durant un any, sobre l'escenari de l'auditori de la Casa de Cultura de la Font, la saviesa i el bon saber fer d'aquest Actor, Dramaturg, Director, Mestre -així en majúscules- i un fum de coses més que molts en coneixeu. Acabat aquell temps de formació, breu -sempre en vols més- es posà en marxa la primera de les obres de Kabuts Teatre, al 2007, en la V Mostra que es celebrava en aquell any: Un Mal Dia.
Ximo és un home senzill, de mirada tranquil·la i veu calmada. Ximo és un geni del teatre que s'estima com pocs la vida i la cultura i sap estar dret en el temps que li ha tocat viure. Creador de moments escènics irrepetibles. Creador amb la ploma, amb la sátira, amb el gest, a través del teatre, del diàleg, d'una cultura seriosa, real, de concepció més global, que no la del penós «mira't el melic» que s'estila tant. Ximo és també coneixedor de la seua terra i defensor de la seua llengua. El seu mestratge ha ajudat a crear un munt de grups teatrals, centenars d'aficionats al teatre i milers de formes de viure'l i entendre'l. Per a mi ell és, per damunt de tot, dramaturg, autor.
Aquest home senzill, de ment afilada i de veu creada per a la poètica, que passa pel teu costat i no es fa de notar, és indubtablement una de les figures més importants a la cultura a la nostra comarca.
És tal la qualitat humana en Ximo que es mereix una mena d'homenatge veritablement important, senzill, ben discret si voleu, però a l'alçada del personatge. I no només a nivel comarcal, sinó ampliant prou més enllà la ratlleta divisòria del territori. En el Mapa de Les Coses ben Fetes de la Vida i del Teatre, hi és Ximo, hi són tots els Pluja Teatre, junts. Nosaltres, els Kabuts, li retrem aquest primer cap de setmana de juliol el nostre particular homenatge, en silenci: Eixirem a actuar. Gaudirem actuant. Al mateix escenari on començà tot. Sabent-nos el grup que ell va crear fa una dècada amb la saviesa del gest i amb apenes quatre notes ben dictades, amb la seua mirada tranquil·la i la seua veu calmada. Eixirem a actuar amb els nervis de sempre i amb la il·lusió de sempre, i amb Ximo especialment present al pensament. Especialment aquest 2017, en aquesta Mostra de Teatre a la Font d'en Carròs.
Una dècada després de començar a caminar, Kabuts Teatre ha aconseguit anar omplint a poc a poc la seua Cistelleta de les Coses Bones: el grup ha fet una producció anual, ininterrompuda en tota la dècada, ha aconseguit certa estabilitat en la forma de treballar i una cohesió com a associació remarcable; alguns dels seus membres han acumulat en diferents moments mencions i premis al Millor Actor i al Millor Director en els certamens Ligorio i Soler de Gandia i Oliva. També Kabuts Teatre ha guanyat el Soler d'Oliva amb la Millor Obra. També ressenyar que de part dels membres de Kabuts han eixit dues companyies amateurs que han cobrat vida i estan en actiu a hores d'ara: No Piséis Los Crisantemos, de València i Quadern d'Assajos Teatre, de Gandia.
Afegiria, a nivell personal, la satisfacció d'haver pogut estrenar, el maig del 2015, una obra meua, Las Horas Que No Son Nuestras, en la prestigiosa Sala Espacio Inestable a València, dirigida per Manu Ruizarte, també membre original de Kabuts i actualment amb una trajectòria teatral envejable. Ací trencàrem la barrera del que és amateur i ens endinsàrem una mica en esferes més professionals amb resultats per a nosaltres més que satisfactoris.
Tot i que sabem que parlem lògicament -i així ho contextualitzem- des de dins d'aquest panorama d'allò local i amateur en tot moment, també és ben cert que ho fem sabedors de que tant els Kabuts com la resta dels grups amateurs no estem en una divisió menor. Cal recordar que l'actual panorama teatral comarcal, tan prometedor, ha eixit en la seua totalitat del teatre amateur.
Tots els que hem passat per Kabuts, i hem sigut molts, i tots els que restem encara al grup estem d'enhorabona i celebració aquest cap de setmana. Arribar als 10 anys amb tanta vitalitat i, el més important, amb l'amistat com a element definidor, és realment ressenyable. Enhorabona Kabuts Teatre. Gràcies Ximo, Mestre. Per tant. Per tot.
Kabuts Teatre actua demà dissabte a les 20.30 hores i el diumenge a les 19.30 hores a la Casa de la Cultura de la Font d'en Carròs amb la seua última obra, Viatge a París.
