e l proper dia 5, de matinada, està previst que arriben, un any més, els xiquets sahrauís que acollirem a la Safor, en el programa Vacances en Pau. Que acolliran les famílies que participen en el programa.

Són setze famílies, sense les quals, certament, aquest projecte no seria possible. És cert que rebem -algunes- ajudes institucionals que ens permeten, amb d'altres fonts d'ingressos, finançar el projecte: dur els xiquets des dels campaments de refugiats fins als nostres pobles, cobrir les despeses burocràtiques, de les assegurances, etc. però la part més important del programa es desenvolupa a la casa d'acollida, i el protagonitza la família acollidora. La que obri les portes de sa casa per permetre que el xiquet puga gaudir d'un estiu de xiquet.

Per això volem, des de l'ACAPS la Safor, retre un agraïment públic a la seua tasca. Així com la d'altres amics que voluntàriament organitzen les activitats per als xiquets (dentistes, voluntaris, regidors, ajuntaments...).

Ja fa més de vint anys que vénen els xiquets sahrauís a la Safor. En aquest anys, i en els més de quaranta anys que va començar l'exili forçat dels sahrauís, els campaments han anat canviant: els primers xiquets que vam acollir, ignoraven què és l'energia elèctrica, ara en tenen als habitacles que els fan de llar; això significa la possibilitat de tindre nevera, aliments frescos, aire condicionat, etc. També tenen l'aigua més a l'abast de la casa. Hi ha hagut, abans, la irrupció de la telefonia mòbil. I d'altres canvis més... Però, allò que és l'essència del problema, del motiu pel qual existeixen aquests campaments de refugiats, continua ert i inamovible.

El Sàhara Occidental és una colònia que encara no ha estat descolonitzada. La metròpoli, el Regne d'Espanya, accepta la lògica dels fets consumats de l'ocupació il·legal del territori per part del Regne del Marroc.

Ara recordem el 15 de juny del 77, les primeres eleccions de l'etapa democràtica actual; però, en aquella part de l'Espanya colonial encara esperen, des de fa més de cinquanta anys que es pose en marxa el procés de descolonització que reclamava l'ONU, i que s'estava produint a tot el continent africà, sobre els anys seixanta.

Els interessos econòmics amagats, inconfessables, d'una elit política i econòmica espanyola -i altra- són els que impedeixen que les veus que reclamen, des dels carrers dels nostres pobles, des del desert dels campaments, des dels carrers de les ciutats ocupades del Sàhara, però, també des d'instàncies polítiques internacionals, de les veus que reclamen l'aplicació del dret internacional.