La Fona seguia l'estel de Concret, amb locals a València i Gandia, que havia marcat una línia de defensa de les llibertats i del valencianisme. Durant la dècada anterior, l'antifranquisme paradigmàtic de la llibreria Dávila de València, lloc de tertúlies clandestines i tràfic de llibres censurats, havia fructificat en una sèrie de locals amb el valor afegit de la defensa de la llengua i les idees fusterianes.
Al cap i casal obrien Ca'n Boïls, Tres i Quatre, Dau al Set i Concret, sumant-se altres al llarg del País com La Moixeranga a Paiporta, Xúquer a Alzira, 9 d'Octubre a Tavernes Blanques, La Costera a Xàtiva o Set i Mig a Alacant.
La Fona, galeria d'art
Vicent i Paco van convertir La Fona en un nou focus d'irradiació sociocultural que continuarà la tasca d'àmbits anteriors. El local es va inaugurar amb un format de galeria d'art-llibreria, semblant a allò que va ser Ca'n Boïls a València. La llibreria ocupava la primera navada de la casa del carrer de la Puríssima, mentre que la segona era el lloc destinat a exposicions. Obria amb una mostra d' Antoni Miró. Després hi van desfilar noms com Albert Agulló, Joan Castejón, Paco Alberola, Artur Heras, Toni Durà, Manuel Boix o Vicens, en exposicions individuals o col·lectives. La durada de la galeria fou curta però intensa. Tant que Alfons Roig exclamava des de l'ermita de Llutxent: «A eixos xicots de La Fona els havien de fer un monument».
Molt més que llibres
Fora del camp de la creació literària estricta, hom abordà temàtiques variades. Així, es presentaven les Edicions del Cingle, la col·lecció l'Eixam de l'editorial Huguet o la Biblioteca d'Autors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim. Enric Ferrer i Solivares pronunciava una conferència sobre Literatura i Societat, Salvador Balcells abordava la qüestió ecològica amb Visca la Terra, José Luis Pitarch, militar de la UMD, parlava sobre el seu Diario abierto de un militar constitucionalista. Fins i tot una xerrada sobre la drogoaddicció intentava allumenar una problemàtica aleshores sagnant. El teatre també figurava amb representació d'un còmic i l'animació del públic infantil a càrrec del grup Pluja. Un vistós cartell dissenyat per Joan Sasgar cridava a la participació.
El triangle valencianista
En un primer moment, però, fou La Fona el focus d'aglutinació del valencianisme. «Vejambre» encapçalava una llista per a les primeres eleccions democràtiques a Oliva. El grup portava les sigles del BEAN, però tot el món els coneixia com «els xicons de La Fona». Van faltar uns pocs vots per treure un regidor. La llibreria era ja un referent i, com altres similars, va sofrir l'atac dels grups d'extrema dreta amb pintades a la façana que feien present l'odi irracional a la cultura i al pensament lliure.
La Fona persisteix
Àmbits de diàleg necessaris
Probablement per això tornen a ser necessaris àmbits de diàleg i de difusió lliure de les idees com les llibreries clàssiques. Pel que respecta a Oliva, el món de la cultura escrita i l'activisme cultural continua afortunadament viu. Hi ha l'Associació Centelles i Riusech, presidida per Antoni Esteve, que, a més de la defensa del patrimoni històric, edita Cabdells, una revista d'investigació que cada vegada guanya qualitat i impacte. Hi és el Poefesta, celebració internacional impulsada per la poetess a Àngels Gregori. Fins i tot, un olivà conegut pels seus llibres de roders, Manel Arcos, ha creat una editorial, Edicions del Sud, que amb seu a Piles ha començat recentment l'aventura.
Totes aquestes iniciatives, junt a les biblioteques públiques municipals, dinamitzen el sector del llibre que compta amb més establiments. A banda de la Borràs, Gregori Mayans i Les Fonts, locals de format llibreria-quiosc, hi està Pàgina 3, una tenda de llibres amb inquietuds culturals que organitza també xerrades i esdeveniments literaris. Tots són llocs que formen part del paisatge quotidià. La Fona, però, és el referent històric que fa uns dies va celebrar el seu quaranta aniversari. Esperem i desitgem que per molts anys.
