el grup de gent que conformem el Bosó de Higgs a més dels debats interns que programem regularment al llarg del curs, en fem uns quants oberts al públic sobre temàtiques diverses. El debat previst per a hui dimarts 19 de desembre té com a títol: La religió avui. Probablement molts lectors es preguntaran: -Encara parlar hui de religió? Quan és tan evident la davallada de la presència de la religió en la societat occidental contemporània (o millor dit l'europea), on el descens de la pràctica religiosa en l'esfera social és un fet indefugible, paral·lel a l'augment de l'agnosticisme?
D'èpoques on la presència religiosa ho envaïa tot i on la lluita amb la modernitat ha estat constant, s'ha tingut que passar l'experiència de la sentència de Karl Marx declarant la religió com a «opi del poble», o a Friedrich Nietzsche amb la seua observació dels efectes de la il·lustració, assegurant que: «Déu ha mort». O les lluites de l'anticlericalisme a casa nostra, tan ben representades pel nostre Vicent Blasco Ibáñez.
Però la religió no ha mort, simplement va evolucionant. La religió no té la preponderància social d'altres temps, però com diu Jürguen Habermas: «Ha hagut un traspàs de molts dels valors religiosos a la societat actual». Només pensem amb el valor de la solidaritat en la nostra societat, hereva del cristianisme, o dels valors ètics de la justícia i la humanitat. I és cert que mai han hagut en les societats occidentals tal quantitat de masses que viuen prescindint de la religió.
Vivim en un temps de descrèdit de les institucions i l'església, en aquest aspecte és una de les més mal parades. Temps en que la Providència ha estat substituïda pel paper de l'estat que cobreix aquelles carències que abans desesperaven a la persona, com les malalties, les eventualitats de la natura o la pobresa. Però com l'ésser humà és alhora raó i sentiment, ens trobem també un temps de floriments de noves espiritualitats, tant cristianes com d'altres tradicions, com les orientals, animades pel fenomen de la globalització i el paper que en la seua difusió fan les xarxes socials. Només citar tota la vitalitat dels fillols del New Age (espiritualitat, esoterisme, filosofia oriental, ecologisme, vegetarianisme...) Sense perdre de vista el fenomen de l'islam, que a més de la radicalització i el fanatisme de determinats sectors que tant incideixen en el xoc de civilitzacions, no podem oblidar que conviu, cada dia amb més força, enmig de la nostra societat occidental. O d'altres fonamentalismes de matriu, majoritàriament americana, que s'escampen pel món actual.
Comptat i debatut, hem de buscar les formes de relacionar la modernitat, la laïcitat i la religió, afavorint una convivència social basada en l'ètica cívica pública, que estiga oberta a la religiositat, com defensava José Luis Aranguren. No com ara que no hi ha diàleg entre l'estat i l'església i on aquesta només vol marcar el dogma i l'estat no reconeix la rellevància pública de la religió. La religió aporta moltes coses positives a la societat; proclamant que «Déu existeix» i que «l'home està fet a imatge de Déu» proporciona una font de sentit i esperança en la vida per a molta gent, facilitant una relació altruista entre les persones, fent que el món es moga també pel cor humà, per allò bo i on els pobres passen a primer pla.
En definitiva, sentit de vida ara i font d'esperança per al futur, donat que el que fem permaneix després de la mort; i això ajuda a cuidar la terra i els animals, com a herència de tots, amb generositat, gratuïtat i felicitat.
De tot açò i més coses anem a parlar avui a les 20 hores al Casal Jaume I de Gandia, en un fòrum que moderarà el matemàtic Emili Morant i que exposaran l'empresari químic Enrique Orihuel i jo mateix. No cal dir que estan convidats.
