llegia ahir en este mateix periòdic un article del regidor del PP, Guillermo Barber, parlant sobre la creació de places d'aparcament per a la ORA, o com es coneix popularment, la zona blava, i del -segons ell- afany recaptatori de l'actual govern. Atenent a les seues paraules, semblava que el senyor Barber era un nouvingut a esta ciutat que no coneix el passat recent. Llàstima (per a ell) que les hemeroteques estan per demostrar el contrari.
M'haguera agradat que durant les seues paraules haguera destinat, ni que fos una línia, per a parlar de la notícia del Trinquet que el seu govern, el d'ell, Víctor Soler i Arturo Torró, va encetar a les braves, amb mentides i trencant les magnífiques relacions entre dos municipis veïns com són Benirredrà i Gandia. Un trinquet que ara la justícia anul·la, posant en perill el milió d'euros que esta ciutat ja ha invertit en un espai que, s'ha demostrat, estava mal parit des del minut zero i que, com contràriament al que deien Barber i companyia, no era a cost zero.
Pensarà el senyor Guillermo Barber que no tenen res a veure un trinquet i una zona blava. Així, de bones a primeres, pot semblar que no, però els explicaré per què estan relacionats una cosa amb l'altra. El del trinquet és un altre dels «pufos» de l'anterior govern, una nova sentència judicial condemnatòria i milionària per a les butxaques dels gandians. Només amb sentències per les gestions del senyor Barber i la seua tropa, esta ciutat ja ha perdut prop de 31 milions d'euros.
Malauradament, ni este ni cap altre Govern disposa d'una màquina de fer diners per a poder pagar les malifetes de l'anterior executiu del PP. Per això, el Ministeri, també del PP, ens obligà en el seu moment a acollir-nos a un Pla d'Ajust amb el qual vam haver d'aplicar un augment dels impostos. Vostès entendran que, tal i com acostuma a dir el refranyer espanyol, «de aquellos polvos, estos lodos»: moltes de les gestions impopulars que hem hagut d'impulsar durant esta legislatura (l'augment dels impostos també), han estat obligacions per a poder fer front a «pufos» com els del trinquet. Perquè si hem perdut 30 milions d'euros en sentències, cal sumar també el pagament de més de 60 milions d'euros en factures impagades que va deixar el PP, o els més de 25 milions d'euros impagats des de l'empresa pública IPG. Ells van pujar els impostos, però no van pagar a ningú més que als seus amics.
Està clar que la vergonya no està present en la bancada del Partit Popular, i que el senyor Guillermo Barber ni en té ni la coneix. Sap perfectament l'herència enverinada en matèria econòmica que va deixar la seua nefasta gestió, amb fins a tres pressupostos il·legals (declarats així per la justícia). Però encara se sent amb l'autoritat moral de donar lliçons i opinar sobre qüestions que, hemeroteca en mà, sabem que el seu govern també anava a portar a terme.
Perquè hui sabem que el PP també va iniciar la gestió per ampliar fins a 1.000 places afectades per la zona blava, arribant fins i tot a la platja. Però la seua gestió, com el temps ha demostrat, era de «patada i endavant», deixar la ciutat endeutada, amb milers de factures impagades, sense posar solució a un problema que augmentava cada dia i el qui vinguera darrere, que tancara la porta.
Per sort per a la ciutat, qui ha vingut darrere ha tingut la valentia d'apretar-se el cinturó i gestionar els problemes per a posar una solució, i per això hui el deute a proveïdors és de zero euros, es paguen les factures al dia, i la ciutat pot dir amb certesa que mira cap al futur amb optimisme.
De fet, en el tema de la zona blava, hem arbitrat una solució per tal que l'afecció als veïns de les zones implicades, siga mínima, pràcticament inexistent, amb una targeta de residents que els permetrà aparcar gratuïtament. No es tracta de gestions amb afany recaptatori, sinó de posar solucions a problemes enquistats per la inacció de l'anterior govern.
El senyor Barber, a més de dedicar-se a veure vídeos al mòbil en els plenaris, podria entonar el «mea culpa» i, per decència, deixar d'intoxicar a l'opinió pública, que ja ho té bé.
