«El olvido está lleno de memoria», va deixar escrit el gran poeta uruguaià Mario Benedetti. Una expressió amb la que volia deixar clar que mentre hi haja persones disposades a resistir-se, sempre hi haurà veus que denunciaran les injustícies i rescataran a les víctimes de la foscor a la que algú les va condemnar.

Això mateix es va viure divendres passat a Simat de la Valldigna, on l'ajuntament va traure del pou de l'oblit a diverses persones que van representar a tots els veïns del municipi i que, per les seues idees de defensa de la democràcia, la llibertat i la república, van ser afusellats pel règim feixista en acabar la guerra civil espanyola.

L'alcalde simater, Víctor Mansanet, va ser l'encarregat de dirigir este acte d'homenatge «als alcaldes, regidors i demòcrates republicans víctimes de la repressió franquista» del municipi, i també van acudir regidors i familiars dels afectats. Tot, fent-ho coincidir amb la jornada del 14 d'abril, quan es recorda la proclamació de la II República espanyola.

«Este acte és un homenatge a la veritat i a la concòrdia, a través del qual es vol sensibilitzar a la ciutadania de la necessitat de reconéixer la labor d'eixes persones i exigir la reparació dels seus noms», va manifestar Mansanet. I afegí, «s'ha de mirar el futur sense odi a fi de construir un país més lliure i democràtic».

A més, l'alcalde va anomenar a tots els alcaldes i regidors que foren «assassinats» durant la repressió franquista i va aprofitar l'acte per informar als assistents que en la fossa número 128 del cementeri de Paterna han identificat a tres simaters que van ser afusellats després de la Guerra Civil.

Com ja va informar Levante-EMV, es tracta de José Borrás Solanes, Enrique Climent Ripoll i Rafael Botella Mogort. Els familiars dels dos primers sí que hi estaven presents a l'homenatge i ja han donat el seu consentiment perquè es puguen fer les corresponents proves d'ADN i, si es possible traslladar els cossos a Simat si es poden localitzar a la fossa de Paterna. L'ajuntament s'ha compromés a col·laborar en el trasllat «per donar-los un últim adéu com es mereixen i que les seues famílies puguen anar a visitar-los i saber on estan soterrats».

Mansanet va recordar que entre les obligacions de la Llei de Memòria Democràtic de la Generalitat es troba la de facilitar la recerca dels desapareguts de la guerra civil i de la dictadura, que fins ara només havia sigut escomesa per familiars i associacions.

De fet, Simat va ser un municipi molt castigat per la cruel repressió de Franco. Filiberto Mahiques Montagut, alcalde pedani de Pla de Corrals entre els anys 1936 i 1939, va ser afusellat pels franquistes. Este descobriment ha estat obra de la seua néta, Emi Mahiques, qui va trobar una carta redactada pel cunyat de l'alcalde pedani, en què s'assenyalava que anaven a ser tots dos afusellats, i on contava a la seua mare les dos hores que els quedaven de vida.

A més, també es va homenatjar al que va ser alcalde entre el 1936 i 1937, Rafael Ferrando Alario, que fou igualment afusellat.

Una vegada finalitzades les intervencions, es va procedir a la projecció d'un documental on es narrava la lluita per aconseguir la República fins el final de la dictadura franquista. Un documental on es deixava veure el patiment per part de la societat espanyola i més concretament del ban republicà d'aquell moment.