Mira: «És fals que l´entrada dels borbons significara un progrés per als valencians» Joan Francesc Mira presentà ahir el seu últim llibre «Almansa 1707, després de la batalla» Núria Tendeiro Parrilla, València
El 25 d´abril de 2007 es complirà el 300 aniversari de la batalla d´Almansa que va suposar l´anul·lació de l´autogovern que el rei Jaume I havia concedit al Regne de València, i en consecuència de tots els drets i privilegis propis dels valencians. L´editorial Bromera commemora aquesta fita històrica amb l´edició del llibre Almansa 1707, després de la batalla de l´escriptor i antropòleg valencià, Joan Francesc Mira, dins de la seua col·lecció «Grans Obres Bromera». Es tracta d´una obra divulgativa de gran format que arreplega més de dues-centes fotografies, quadres i gravats, així com documents relatius a aquest esdeveniment mai reunits en una publicació.
Per a Joan Francesc Mira en la naturalesa del conflicte, més enllà del rerefons econòmic, hi va haver la imposició del sistema legal castellà, amb el suport d´una monarquia absolutista. L´autor situa la Batalla d´Almansa en el contexte de lluita per l´hegemonia continental i europea, una lluita que a terres valencianes es va lliurar entre Felip V de Borbó i l´Arxiduc Carles, els quals representaven dues visions diferents de l´estructura política a Espanya.
Per una banda, els borbons van representar l´aplicació del model francès unitarista, del poder absolut, no condicionat per un sistema constitucional de Corts representatives que contrauen el poder reial; d´altra, el candidat austríac, el qual jurà els furs, la constitució de Catalunya, convocà a Corts per a la renovació constitucional a Barcelona i es compromet a preservar el model de la monarquia dels Austries d´autonomia constitucional en cada territori.
L´escriptor va afirmar ahir, en la presentació d´aquesta nova publicació, que el bàndol austriacista va perdre la Batalla d´Almansa, entre altres qüestions, perque l´exèrcit franco-castellà estava tècnicament més bé equipat, a més que les forces austriacistes, on intervingueren fonamentalment anglesos, portuguesos i holandesos, van cometre l´error tàctic d´atacar després de moltes hores de marxa: «Van començar molt de matí, van caminar cap amunt, hores i hores, van perdre uns dies per prendre el Castell de Villena, que estratègicament seria molt important però no tenia tant d´interés com per a frenar tot l´exèrcit que estava avançant cap a l´interior. Eixos dos o tres dies que van perdre van permetre que els francesos es pogueren reagrupar i organitzar-se. Així, aquests van atacar a un exèrcit molt bé organitzat, una miqueta segons venien. El fet és que els portuguesos, que ja estaven molt debilitats, van començar a fugir. Van fer una massacre de portuguesos, i l´exèrcit va començar a retirar-se, i la retirada va ser catastròfica».
Almansa, «genocidi polític»
Joan Francesc Mira apuntà que «és rigorosament falsa la teoria que l´entrada dels borbons i la unificació del territori va ser un element de progrés». I va afegir: «És una fantasia que ha durat molt de temps, pero la historiografia més recent ha demostrat quasi el contrari, que el país va progresar pero més lentament i en més dificultats de les que haguera tingut si s´haguera conservat el model anterior».
Així mateix, va defensar que la Batalla d´Almansa i el Decret de Nova Planta van suposar per al Regne de València un genocidi polític, i explicà: «quan un país ho destrueixes completament, en tal que país amb una estructura política, el terme genocidi es pot aplicar perfectament».
Per altra banda, va incidir en la violenta repressió que va seguir durant tot el segle XVIII: «Que sàpiga no n´hi han càlculs exactes entorn a quanta gent va ser víctima. Però la repressió de tots els que s´havien declarat austriacistes va durar molt de temps, va ser molt violenta, amb execucions, ocupació física, militar, amb vexacions, abusos contra la població, exaccions econòmiques en conceptes de nous impostos, multes, compensacions, empresonaments massius a banda dels fets de repressió immediata que es van produir durant la guerra, com va ser l´assalt, incendi i masacre a Xàtiva, entre altres».
En aquest llibre pensat per a un públic general, el lector pot trobar un retrat i cartes de Joan Baptista Basset, que revelen la verdadera funció del líder antiborbó que, «en contra de la imatge romàntica que s´havia donat fins ara, va tindre una importància decisiva», va comentar l´autor.

COMPARTIR ¿qué es esto?

ENVIAR PÁGINA »   IMPRIMIR PÁGINA »   AUMENTAR TEXTO »   REDUCIR TEXTO »