Hi ha pressa. Molts governs, conscients de la seua interinitat, sucumbeixen a la miopia política, malaltia ocular que consisteix a veure els objectes propers amb una certa nitidesa i els més o menys allunyats com a confuses nebuloses. El PP arribà al govern d´Alcoi gràcies al transfuguisme instigat per l´anterior alcalde socialista i sap que el seu poder, fruit d´aquell accident, s´assenta damunt una falla geològica, i que tard o d´hora les aigües del Serpis l´arrossegaran cap als albellons de la història. Algunes iniciatives dels actuals gestors haurien fet caure la cara de vergonya a més d´un alcalde franquista. La transformació d´un jardí públic en aparcament privat, saltant-se les més de sis mil signatures presentades contra el projecte i una sentència judicial, les maniobres especulatives que alçaran pisos de luxe sobre l´antiga Estambrera amb vistes al no-res a què estan reduint la ciutat o la mutació d´una zona verda en establiment per a la venda de gasofa de McDonalds, són algunes de les perles d´una dreta que governa amb el manual d´instruccions dels neocons, olfacte de tauró i sense complexos. La miopia política, en gran part heretada dels temps de Sanus, invalida per a la creació d´un projecte de ciutat que vetle pels interessos comuns alhora que proporciona als esquals una sagacitat extraordinària per al negoci i els favors a la parentela o classe pròpia, com va passar amb el Teatre Calderon, ja gestionada per mans amigues. Ara volen fer un hotel de 50 habitacions, no apte per a motxillers, Peralta dixit, en el cor de la Font Roja. L´única empresa concessionària pagarà menys de 6.000 euros l´any i explotarà el negoci, sense estudis d´impacte ambiental ni consideració d´altres alternatives sostenibles, durant 40 ó 60 anys. Calen molts pebrots per atacar el pulmó i paratge més emblemàtic d'una ciutat d'amants de la motxilla. Eperem que aquesta vegada els taurons no se n'eixiran de rosetes.
