Nacionalistes al tren!

JESÚS PUIG Tot va bé si acaba bé», deia Shakespeare. Tanmateix, no és segur que frase tan lapidària se li puga aplicar al Bloc després d´un congrés marcat per cessions identitàries disfressades de renúncies pretesament sensates. «Símbol que no assumim serà utilitzat contra nosaltres», diuen els estrategs del partit que des del congrés de l´Eliana no ha parat de cedir. Enhorabona. Els del PSPV seran tan sucursalistes com dieu, però foren valents i mantingueren les sigles. No és amb renúncies com el Bloc sortirà de la llarga quaresma electoral. Si el Bloc és alternativa de govern en l´àmbit local i residu de contenidor en l´àmbit autonòmic no és per qüestions identitàries, sinó per raons més complexes que porten l´electorat a canviar de sigla entre urna i urna.
Són els fets i no els manifests els que fidelitzen l´electorat. I el problema del Bloc és que ha sigut un tren d´incerta conducció: ara d´esquerra, ara ja no; ara tercera via, ara ja no; ara mercadejant amb UV, ara ja no; ara col·ligat amb IPV, ara ja no; ara sota la marca Compromís, ara ja no. Si algú hi veu un partit seriós, corre pel seu compte. Mentre el Bloc siga un tren que no té clar l´itinerari, potencials passatgers romandran en l´andana sense pujar-hi, amb mocador en la mà i llagrimeta furtiva com als comiats d´abans: estampa romàntica, però ben trista.
Vull pensar que el projecte nacionalista que encarna el Bloc és un tren de llarg recorregut que ha deixat enrere rutes que han demorat la seua marxa més del compte. L´optimisme galvanitzat dels seus militants s´ho mereix. Ara bé, si no fos així, vull dir: si les claudicacions identitàries signifiquen que el Bloc n´està pagat i satisfet perquè no aspira a anar més enllà d´un tren de rodalies, que s´ho prenga amb paciència si ha de compartir passatgers amb altres trens que prometen viatges més atractius. Hom podrà dir que hi ha viatges que no porten enlloc; però, com va dir algú que ara no recorde, «viatjar amb esperances és més seductor que arribar a terme».