Ara va i resulta que, quan tots els especialistes en educació dels països de l´OCDE debaten sobre el rendiment de l´alumnat de 15 anys, segons els resultats de l´estudi del Programa per a l´Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA) 2006, nosaltres, els valencians, no podem saber en quin nivell de la mitjana estem situats, perquè no ens hi hem presentat. Quan un no es presenta a una avaluació és perquè té por dels resultats. I no valen excuses com la de la directora general d´Innovació, Avaluació i Qualitat de la Conselleria d´Educació, Auxiliadora Hernández, quan diu: «Nuestra presencia en el informe PISA és mínima, sin ampliación de resultados, ya que aquí realizamos otro tipo de evaluaciones que consideramos más útiles y acordes con nuestros currículums, planteando al alumnado cuestiones más ajustadas a las enseñanzas que reciben». Un argument que no pot servir a cap persona que tinga un pessic de trellat, perquè l´haguera pogut plantejar qualsevol comunitat o país que ha participat en l´avaluació. Vol dir la directora que aquestes avaluacions s´ajusten més als currículums de Catalunya, Castella Lleó, França, Itàlia o Finlàndia? Som tan singulars, els valencians, en els currículums i en l´ensenyament que reben els nostres alumnes? I damunt té la barra de dir que l´estudi ratifica els resultats detectats ja fa temps per la Conselleria i que ja estan prenent les mesures per a millorar el rendiment escolar. Quines? L´única mesura que se m´ocorre que ha pres el Govern Valencià amb vista a la comprensió lectora, clau en la millora dels resultats, és posar plaques de marbre enormes, com la que vol immortalitzar García-Gasco i Camps, per haver restaurat el campanar, que en el seu temps va construir un altre, de l´església de Sant Nicolau. El text en castellà i ben grandet perquè el puguen entendre tots.
