Un gran artista. Un gran Home

Sovint la relació entre l´obra i l´actitud de les persones es contradictòria. Persones que semblen esquerpes produeixen uns llibres o quadres d´una sensibilitat rellevant. També literatura o art ben durs són producte d´una dona o d´un home que no són capaços de matar un mosquit.
Però en ocasions una magnífica obra va unida a una millor persona, compromesa amb els seus veïns i amb la humanitat. La solidaritat, la comprensió, la disposició per ajudar sempre, siguen les circumstàncies les que siguen, fan més insigne la persona però no per això minva la qualitat de la seua tasca.
Enric Solbes n´és un exemple magnífic de conjunció d´home bo i artista excel·lent. Artista que sap que el que produeix no és una acció diletant sinó el compromís amb unes persones (en aquest cas també un país) que gràcies a ell, segurament, viuran una existència menys embafadora i tediosa.
Des dels seus anys de col·laboració amb Manolo Boix a la direcció plàstica de Bromera, Solbes, ha estat un referent per tots aquells que pensem que treballar per la cultura i la formació en aquesta terra era quelcom que pagava la pena. Com passa massa vegades, quan més necessitats estem de magisteri i solidaritat se´ns esvaneix el referent, la persona de qui més precisem. Però l´esperança restarà intacta perquè l´exemple i tasca d´Enric Solbes ens servirà com espill perdurable i constant del que cal fer i com fer-ho.
Company en el Consell de Cultura de la UGT les seues paraules i proposicions sempre eren d´una clarividència i exactitud indiscutibles. Els que hem estat els seus companys, però també amics de tot cor, ni podem ni volem oblidar-lo, perquè ell era més que un nom o un artista era Un gran artista y un gran home.