Abans de que les ciutats començaren a créixer, el món rural era l'espai vital per excel·lència. En ell han predominat sabers extrets de segles d'adaptació al mitjà i també valors molt vinculats a la comunitat i a la naturalesa. No obstant això, no tot és idíl·lic. El treball de les dones i la seua contribució al manteniment de la societat rural mai s'ha valorat.
L'associació de solidaritat internacional Perifèries ha coordinat dos estudis per a aprofundir en el context de les dones dels països del Sud, en concret d’àrees rurals, que durant dècades han patit falta d'independència econòmica, d’autonomia i d’autoestima, en part per la manca d'accés a ocupació remunerada, però especialment per unes relacions de poder desiguals. A més, les dones rurals ja vivien amb la sobrecàrrega del treball domèstic i de cures , a més del treball al camp, sense estar donades d'alta ni tenir la propietat de la terra.
Com perceben els seus rols les dones del mitjà rural? Què senten que tenen de bo i de dolent aquestes diferències? A què creuen que es deuen? Les dones joves estan trencant amb estos costums? Són algunes de les moltes preguntes que han motivat dos processos de recerca a Perifèries: un a la Comunitat Valenciana i un altre a la Parroquia La Esperanza, en la província de Pichincha, Equador.
Estos treballs formen part del projecte SudTerrani, finançat per la Generalitat Valenciana, amb el qual Perifèries pretén donar suport als espais i xarxes de Sobirania Alimentària de la Comunitat Valenciana, des de la solidaritat internacional i el compromís amb la mobilització social, asseguren. I és que, com apunten des de l’associació, «cada vegada hi ha més joves implicats en projectes agroecològics i moltes són dones. Construir amb elles des del feminisme és la nostra forma d'entendre una sobirania alimentària veritablement transformadora».
Relats de vida
L’objectiu dels dos estudis ecofeministes que formen part del projecte és vincular relats de vida diferents però que tenen molt en comú. Les històries estan «cuinades a foc lent» i l’objectiu és arreplegar les narratives de les protagonistes entenent les dones rurals no com un conjunt homogeni sinó amb la seua diversitat i pluralitat. Les dones, en contextos tan aparentment llunyans, es connecten parlant de les transformacions que l’agroindústria i el capitalisme han provocat en els seus territoris, dels treballs invisibilitzats, de la idea de progrés, i de la relació amb la terra o dels sabers que persisteixen.
