Les vacances solidàries són el resultat del proverbi xinés «regala un peix a un home i li donaràs aliment per a un dia, ensenya-li a pescar i l'alimentaràs per a la resta de la seua vida». El turisme sostenible és preguntar a la població local quines són les seues necessitats i, després de conéixer-les, transformar-les en projectes reals.
La lluita contra la pobresa i la desigualtat necessita voluntaris amb esperit crític que defenguen l'ajuda internacional com a intermediaris davant de la igualtat, la inclusió social, la justícia i els drets humans.
Papa Balla conviu amb aquest esperit combatiu: «En tot el món els del sud sempre tenen més necessitats, no sé si es decisió divina o què», comenta aïrat. Balla va realitzar el voluntariat a Marroc junt amb altres cooperants de l'Associació Civil Jarit la passada Setmana Santa per tal de conèixer la realitat socioeconòmica del país i cooperar en projectes que pal·lien el seu patiment en la mesura que siga possible.
La ruta realitzada en el viatge des del nord del Marroc fins al mateix desert d'Erg Chebbi es va prolongar onze dies des del 13 d'abril. Els voluntaris van eixir de València fins a desembarcar en el seu primer destí: Babtaza, un poble a la província de Chaouen. Després de visitar algun dels seus atractius més destacats, els voluntaris es van reunir amb el govern local i diverses associacions del municipi per a comprendre la realitat de la zona, on l'aigua, la salubritat i els medicaments són elements que escassegen.
També a Fez van col·laborar amb l'associació de jóvens ESD per a afrontar els problemes d'una gran quantitat de xiquets que continuen vivint al carrer.
L'equip de voluntaris i la cultura nòmada berber es van trobar en el quint dia de viatge a la ciutat d'Hassi Labiad. Un camí necessari per a compartir coneixements, plans i projectes d'economia sostenible. Amb l'associació de dones Izourane, els voluntaris cooperaren en la creació d'un centre de salud a la ciutat.
En Khamlia van fer una parada per conviure amb descendents directes dels esclaus de Sudan i la seua cultura Gnawa.
«L'autobús recorre tot El Marroc i acabes veient una altra realitat, la seua realitat». Molts dels pobles pels quals van passar no tenien res, però «són feliços», afig Balla. «Ells volen compartir el pa que tenen amb tu, volen compartir els seus problemes, volen donar-t'ho tot encara que no tinguen res», relata Balla amb una inconfusible emoció en la seua veu.
A més a més, l'última nit, cada voluntari havia de dormir en la casa d'una família d'Hassi Labiad per conèixer aquells amb els que col·laboren. «A mi em va tocar viure amb una parella descendent d'esclaus» deia el voluntari. Una família que li va oferir menjar i un llit on descansar. «Jo crec que tinc un deute amb eixa família», confessa.
Balla reconeix aquesta experiència com «imprescindible», però recorda la necessitat de no caure en paternalismes, un «sentiment negatiu» del que n'hi ha que eixir per aconseguir que l'ajuda oferta siga eficaç.
