21 de agosto de 2017
21.08.2017

"La crisi humanitària és resultat de la pobresa i la desigualtat entre regions"

Al Dia Mundial de l'Assistència, les ONG no troben res a celebrar davant l'augment de les necessitats del Sud

21.08.2017 | 16:35
Atenció mèdica a dones i xiquetes refugiades de Somàlia a Kenya.

«La finalitat última de l'assistència humanitària és atendre a aquells que no tenen la capacitat de sustentar-se per ells mateixos». Aquesta és la definició d'ajuda internacional que fa Tania Montesinos, la responsable d'emergències en la ONG de Farmamundi. Precisament, el passat dia 19 d'agost va tindre lloc el Dia Mundial de l'Assistència Humanitària, amb el que l'ONU reconeix any darrere d'any la labor d'aquells que arrisquen les seues vides pel servei humanitari a qualsevol lloc del món.

A més a més, Natxo Tarrazona, local de cooperació internacional de Metges del Món, afegeix que l'ajuda humanitària és «actuar davant una crisi greu per cobrir necessitats bàsiques de la població».

Per a Tania, cada vegada hi ha més persones en situació d'emergència. «A pesar que nosaltres hem avançat molt en quant a la nostra relació amb els Estats i les ONG, les poblacions víctimes han augmentat en els últims anys», reconeix.

Aquest augment és resultat de diversos factors com els conflictes bèl·lics i el canvi climàtic. Davant d'açò, s'afegeixen les catàstrofes i els desastres naturals. Aquestos desastres naturals afecten a la població tant a nivell físic com a nivell psicològic i material. «Després d'un terratrèmol o un huracà, la població ha de tornar a refer tota l'estructura d'un poble sencer», afirma Barceló.

Segons les distintes ONG, és ací on resideix la diferència: la desgràcia serà major en funció del lloc on vixca eixa població. «No és el mateix que ocòrrega un terratrèmol a València que a un lloc on les cases són de fusta», explica Barceló.

A més a més, per a Natxo Tarrazona, l'acció humanitària és molt important per a la denúncia institucional. «N'hi ha que acompanyar la gent i conèixer de primera mà el que està passant», reconeix el vocal de Metges del Món.


Tancament d'ajudes europees

«Quan vaig estar en un dels camps de refugiats de Grècia, va haver-hi un fet que em va impactar: la gent que havia fugit de penúries, guerres i màfies, arribaven a Europa com el destí on trobar pau, però en el seu lloc, Europa no va respondre a la seua sol·licitud d'asil», relata Tarrazona.

Segons el cooperant de Metges del Món, «la gent no recorda els compromisos que té Europa i, al final, són les ONG les que cobreixen les necessitats de la gent que queda desemparada», afegeix Tarrazona.

Davant d'aquest últim factor, Montesinos assegura que, després del 11-S, aquells Estats que, fins al moment havien sigut solidaris, s'han tancat a «cal i canto». Per aquesta qüestió, la responsable d'Emergències de Farmamundi critica que s'ha posat en dubte tota la legislació a nivell humanitari. Afegeix, a més, que en l'actualitat no es respecten els principis humanitaris i el codi de conducta que es va desenrotllar a partir de la Segona Guerra Mundial.

Segons Montesinos, les múltiples desgràcies del món àrab pareixen haver fet que Europa oblide Àfrica. Tania reflexiona sobre este fet al reconèixer que «pareix que només importen quan vénen a Europa». Davant de tot açò, Montesinos assegura estar a favor de l'ajuda als refugiats sirians, però assegura que «no haurien d'haver refugiats de primer i segon nivell» perque tot aquell que ho necessite deuria rebre l'ajuda humanitària.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine