El futur de dones, hòmens, xiquets i xiquetes es trunca a la frontera del Marroc amb Espanya. Moltes de les persones que conformen la població de Ceuta i Melilla són migrants provinents d'África. No obstant això, quan boten la tanca, encara els queda un nou mur «invisible»: aquel que mina els seus drets humans. Aquest és el lema que va utilitzar la Caravana d'Obrint Fronteres el passat mes a la seua arribada a Melilla.

Més de vint organitzacions de la Comunitat Valenciana van participar en el viatge a la frontera sud per tal de manifestar-se contra el maltracte que reben les persones migrants. La Campanya de CIEsNo, Casa de la Dona, Moviment contra la Intolerància, Dones de Negre València, Obrim Fronteres València i Obrim Fronteres Castelló són algunes de les associacions que van arribar fins Melilla.

«Considerem que hi ha una altra forma de frontera: el no compliment dels drets humans és la nova barrera que pateixen les persones migrants. D´aquesta manera, els estàs posant murs per a la integració, en compte de ser tractades amb tots els drets que ha d'assegurar el sistema», assegura Noemí Seguí, activista d'Obrim Fronteres València i participant en la Caravana de Melilla.

L´objectiu principal de la Caravana d´Obrint Fronteres és sensibilitzar i visibilitzar una «problemàtica que porta ja molts anys i el resultat del qual ha sigut la crisi migratòria que tenim hui en dia», assegura Seguí.

«El que volíem era denunciar el maltracte que rep la gent migrant quan intenten travessar les fronteres», afegeix Robert Company, de la confederació de l´Intersindical. I és que Noemí assegura que si estan possant el focus en el tema de l´immigració és perque «el sistema instaurat va a per el feble i el fa més dèbil encara», assegura. «Necessitem més humanitat en les polítiques, però sobretot a les de movilització», afegeix.

Noemí assegura que una tarda va eixir d´un restaurant i n´hi havia un xiquet bossant. Es respirava tal tranquil·litat al voltant del xic que tots van creure que es tractava d´una vomitona fruit d´haver begut massa en alguna festa del poble. Però després van comprendre que es tractava d´un dels menors que viuen al carrer que «havia esnifat massa pegament», conta.

«Aquesta és una problemàtica normalitzada a Melilla però que no es veu a la resta d´Espanya. Normalment, a l´imaginari colectiu, els migrants que boten les fronteres els pensem sempre com hòmens i d´una edat major. Però la realitat es que són molts els i les menors que creuen la frontera i terminen al carrer», assegura Irene Cohen, activista en Casa de la Dona València i Dones de Negre, qui també va participar de l´activisme a Melilla.

Seguí assegura que, encara que n´hi ha centres de menors a Melilla, són centres que estan desbordats, per la qual cosa ells prefereixen dormir al carrer. Desde l´associació proposen que «si Melilla no té recursos, caldrà distribuir als xiquets per tota la península, per tal de que tinguen un sostre sota el qual dormir».

«Allò que demanem és que s´apliquen els drets humans a tots els migrants: siguen dones, hòmens, o menors», assegura Company. I afegeix: «El que volem és que tracten als menors com si foren els nostres xiquets».

A més a més, els colectius feministes de l´iniciativa, com Casa de la Dona i Dones de Negre, van profunditzar en la problemàtica de les dones portadores. Aquestes solen ser viudes o dones que tenen una familia a càrrec i que viuen gràcies al buit legal que afavoreix que no es paguen impostos per la mercancia que portes com equipatge de mà. «Aixó no és altra cosa que supervivència», assegura IreneCohen.

«Aqueste dones, a més, tenen que soportar els maltractes dels policies. No tenen drets, pateixen vexacions, col·lapses... Les tracten com a veritables animals. Jo he arribat a veure a una d´elles portant més de 70 kilos d´amunt», apunta l´activista de Casa de la Dona València. L´activista denuncia que este es un problema de fons que cal analitzar i visibilitzar, i afegeix: «Si les mercancies poden viatjar lliurement, molt més deurien de fer-ho les persones».