Per qué va decidir anar a Lesbos?

Perquè jo buscava anar al lloc on la meua ajuda fóra més necessària. Ací a Espanya sempre hi ha hagut una xarxa molt important de salvament marítim de persones migrants, però a Grècia no.

Per qué amb Prom-Aid?

En un principi vaig intentar preparar un grup a Espanya, però no va eixir avant, així que vaig començar a estudiar les ONG que treballaven en el terreny. A la fi vaig triar Prom-Aid perquè tenien una estructura molt transparent.

Quin era el seu equip?

En el grup de rescat en què treballàvem teníem trages de neopré, jupetins, dos caravanes per a poder fer algun descans mentres realitzàvem les guàrdies i un vehicle per a transportar les persones que rescatàvem fins al camp de refugiats de Pikpa amb el que cooperem. A més, també comptàvem amb mantes tèrmiques, calcetins i aigua per a socórrer la gent que arribava a la costa.

Quina era la seua funció?

Coordinador d'equips, patró i, si feia falta, rescatador.

On es va desenvolupar el salvament?

Estàvem a un lloc que s'anomena Campfire, junt amb l'aeroport de Mitilene, en el punt més al sud de l'illa. L'aeroport estava constantment il·luminat i als que arribaven els servia com una espècie de far per a tocar costa.

Per què van decidir quedar-se en el sud de l'illa?

En un principi, vam anar a cobrir la zona del nord perquè, normalment, les persones migrants arriben ací per la proximitat de quilòmetres des de Turquia. Però Proactiva Open Arms, una ONG de rescat que operava en el nord, ens va avisar de la falta de cooperants en el sud de l'illa per on ara la gent estava començant a arribar.

Per què?

Perquè pel nord n'hi ha un bloqueig dels guardacostes després de l'acord d'Europa amb Líbia i Turquia.

Com ha sigut l'arribada de migrants després d'això?

Si no tens diners continues arribant per la ruta tradicional del nord, amb la qual cosa saps que tens menys possibilitats de tocar terra. Però la gent amb més diners està canviant el procediment: embarcacions més ràpides i menys gent en ells. Abans podien vindre 300 persones en la mateixa embarcació, ara són 20. Nosaltres vam veure com arribava un vaixell pesquer a la costa amb les llums enceses. Normalment els migrants acaben apagant les llums de l'embarcació per a evitar ser descoberts. En este cas, les van deixar enceses com una forma de camuflatge amb la resta dels pesquers. És terrible el que hem fet amb Turquia. Hem convertit un país amic dels refugiats en un mitjà per a bloquejar el futur dels migrants per uns quants milions d'euros.

Quants rescats van fer?

Només arribàrem a rescatar tres embarcacions.

Creu que açò està acabant amb els migrants de menor poder adquisitiu?

Les arribades s'han reduït en un 93 %. Ells continuen venint però en pitjors condicions i amb menys possibilitats d'arribar. Este últim vaixell que va arribar eren tots sirians amb roba de marca i tots els papers preparats per a aconseguir la qualitat de refugiat.

Què és el Projecte Aigua?

Vam decidir que havíem de realitzar alguna altra acció mentre no feiem rescats. Vam pensar en el pànic que estes persones li tenen a l'aigua. Molts no saben nadar, o mai han vist la mar, i la primera vegada que ho feren va ser per vore morir als seus amics o familiars. Nosaltres volem és llevar-los la por, que juguen amb l'aigua.

Parle de Mosaik

Un centre de formació per a tots els que arriben a Grècia. Aprenen grec, però també treballen confeccionant bosses de mà i estotjos amb els jupetins amb què arriben a l'illa. Açò és el que més m'agrada, és una manera de dignificar la seua vida i aconseguir un poc de diners per a ells mateixos.

Què és el cementeri de jupetins de Mólibos?

A l'inici de la crisi de refugiats, tots els jupetins de la gent que arribava se van anar portant a un abocador en el nord de la muntanya de Mólibos. I s'ha acabat considerant un santuari, significatiu del que està passant. Encara que sempre hi ha algú a qui no li interessa que això estiga ací.

Quin haguera sigut el major fracàs de l'expedició?

Haver tornat a casa sense haver pogut fer res per ningú. Per sort, no va ser així.

Quina va ser la seua major gratificació?

És un conjunt, però sobretot veure la cara de la gent a qui ajudes. En l'últim dia a Lesbos, un xiquet va botar als meus braços després de reconéixer-me. La major gratificació es vore com els ajudes a seguir avant.