A una població de quasi deu milions d´habitants, un de cada catorze ciutadans és refugiat. Es tracta de Jordània, un país que. malgrat escassejar en recursos naturals com l´aigua, té el segon camp de refugiats més gran del món: el de Zaatari.

Així mateix, d´aquests milions d´habitants, només 20 són psicòlegs i set d´estos són clínics. Si la xifra és ja de per si aborronadora, al tindre en compte que el 7,5 % de persones del país jordà acaba de fugir d´una guerra amb imatges gravades en la seua ment de bombes explosionant i familiars que van quedar atrapats allí, la xifra és encara pitjor.

Per esta raó, la Universitat de València va impulsar un projecte on l´ONG de Psicòlegs sense Fronteres tenia que buscar una altra organització en el país que, com ells, s´emplee en l´atenció psicosocial. Així, tindrien que donar-los 6.000 euros perquè invertisquen en incrementar el nombre de psicòlegs i milloren la seua incidència en la població. A més, Psicòlegs sense Fronteres devia donar suport i assessorament a l´ONG triada per ajudar als progenitors en la criança de xiquets i xiquetes, així com enfortir la resiliencia social i psicològica per enfrontar futurs reptes i problemes.

Els valencians Jorge Hernández i Gustavo Torres van ser, junt a dos altres companys d´Espanya, els encarregats del projecte i de triar a Bright Future com la destinatària dels fons. Esta és una organització humanitària no governamental fundada per un grup d´especialistes, i no especialistes, interessats en el desenrotllament psicosocial. Este interés sorgix de la posta en comú per millorar la salud mental en la societat i augmentar la sensibilització de la mateixa en una població on l´atenció psicosocial escasseja.

«En Espanya, en una carrer ja tens els mateixos professionals que en tota Jordània», contava Gustavo.

I és que en el país d´Orient Mitjà només pots accedir a treballar en una consulta si tens un doctorat i, això, implica temps i diners que la majoria de la població no arriba a tindre.

A més, Jordània manté una posició majoritàriament religiosa que «continua pensant que els psicòlegs són per a bojos», assegura Gustavo. Per consegüent, quan els jordans tenen algun problema que tractar acudixen a la religió i als seus responsables. Només quan el problema és greu, fan un bot fins acudir al psiquiatra.

Gustavo i Jorge van viure, a més, experiències amb dos famílies de les 80.000 refugiats que ­viuen al camp de Zaatari.

«Entre els refugiats n´hi havia gran quantitat de casos de depressió, ansietat i xiquets i xiquetes amb problemes de comportament degut a les seqüeles de la ­guerra i la violència viscuda», lamentava Jorge.

Estes poblacions de desplaçats, a més, havien perdut totes les ­seues riqueses al deixar-ho tot arrere. En moments de necessitats, estes famílies emparellen a les ­seues filles menors amb hòmens que tinguen una bona posició social, sempre que el dia de demà puguen exercir com a «cap de família» i «mantindre als seus membres», relatava afligit Gustavo.

Este problema no només ocasiona la falta de llibertat en les menors, sinó que, al mateix temps, minen les seues aspiracions futures, perquè, després de casar-se, totes abandonen l´escola.

«Els familiars tracten de posar un pegat a curt termini, no els jutge, però nosaltres tenim que aconsellar-los que continuen al col·legi perquè, en un futur, puguen ser metges, o, en este cas psicòlegs, per mantindre a la família sense dependre de ningú. Volem que continuen fent el d´abans de fugir del seu país. Volem que d´ací 20 anys, aquesta no es convertisca en una nova generació perduda. Este es el nostre projecte», relata Gustavo.