Omar és un músic que es considera un pastor de l'amor. Amb l'ajuda de l'ONG One Day Yes el seu projecte està canviant una illa que era molt diferent dels Estats Units on va viure al llarg de més de 20 anys.

Et diuen Omar Colorado perquè tot comença allí?

He viscut als Estats Units durant més de 20 anys i quan vaig tornar a la meua illa tots m'anomenaven així. És com el meu malnom.

Podries explicar-li als lectors qui es Omar Islam Ali?

Em considere un pastor de l'amor. Per a mi és la meua religió. A més a més sóc músic de reggae, ritmes africans, rock'n roll... He viatjat per tots els Estats Units però encara que tenia la llibertat de comprar-me un cotxe o prendrem una cervesa sentia dins meua que faltava alguna cosa. Quan vaig tornar al meu poble per a veure la meua família, vaig veure el gran contrast que hi havia entre les dues societats. Estava tot brut i començàrem a netejar-ho. El problema és que no hi havia cap lloc on depositar la brossa així que la meua feina era inservible. Vaig comprar un terreny i les dones del poble també començaren a reciclar. Això va dur que aparegueren els primers xiquets i vaig ficar una pissarra per ensenyar-los. Ací és quan em vaig sentir realitzat.

Com podríem comparar les diferències entre Lamu i Estats Units?

Eren molt grans. La meua casa és com els anys 60 americans i jo volia ensenyar-li eixa vida als meus.

Estàs més d'una dècada sense poder viatjar a la teua casa, que passa quan tornes?

Per problemes burocràtics no podia viatjar. Encara que tampoc em trobava a gust amb mi mateix per a tornar a casa. A Lamu jo vivia a un vaixell que es va quedar encallat a la riba. Quan vaig aconseguir eixir a la mar, vaig veure la quantitat de plàstic que hi havia i comencí a arreplegar-lo amb un amic de Colorado. Quan els joves del poble ho van veure també es ficaren a la feina, encara que ells veien la brutícia com el paisatge normal. Amb esta feina ells també aconseguien menjar. Como no teníem on abocar els plàstics se'm va ocórrer reutilitzar-los en l'escola Twashukuru Nursery.

Quin és el projecte que ha desenvolupat en l'escola?

Vaig fundar l'escola on treballen set persones més entre professors, metges i cuiners. Ara tenim 47 xiquets, però la meua idea és que vinguen els més necessitats o els orfes.

Però vosté no soles hi ha ajudat als xiquets i xiquetes.

Hem creat una comunitat nova perquè al viure a una illa el Govern no ens té en compte i molta gent no coneix més enllà del nostre territori.

Tot canvia amb l'entrada de l'ONG One Day Yes el 2015.

Vaig estar vuit anys pagant-ho jo tot. Anava als Estats Units sis mesos per a traure diners amb la meua música. Tot va canviar quan vaig conèixer a la meua dona Ana a Lamu. Ella em preguntava on anava tots els matins i li ho vaig ensenyar. Aleshores va crear One Day Yes, junt amb Begonya i Lourdes, i vaig poder alliberar-me. Al principi les despeses eren de 300 euros cada mes, ara ens costa vora els 2.000 euros en el mateix període. Ara també podem gastar més diners i els duga'm a excursions i museus. Utilitzem el Mètode de Montessori per a educar.

Demà rebrà el premi «Fundación por la Justicia», què li suposa este reconeixement?

És una benedicció. Estic molt feliç, fins i tot em donen esgarrifances. Amb els diners del premi farem una altra planta a l'escola, ja que donem classe vaig d'un arbre i volem poder donar-los més espai. Tenim molts xiquets entre 4 i 8 anys.

Quin és el futur d'este projecte?

A mi el que més m'agradaria és que els xiquets puguen anar a la Universitat i tinguen la millor vida possible perquè puguen tornar per ajudar a altres. Que se senten part d'una comunitat però anem pas a pas. A més a més que se seguisca reciclant.

Quin missatge li donaries als lectors de Levante-EMV? Com poden col·laborar?

Convide a tots a què s'animen a vindre a Lamu i puguen veure pels mateixos la situació i visquen l'experiència. Podeu ajudar-nos mitjançant la web de One Day Yes.