La destrucció d´infraestructures, la contaminació de fonts o el desplaçament forçós degut als conflictes priven a milions de persones d'accés estable a aigua neta, exposant-los com a conseqüència d'açò a malalties i inseguretat, segons denuncià Oxfam (Oxfam Intermón a Espanya) amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua el darrer dijous.
Al Iemen, el Sudan del Sud, l'Iraq, Síria o la República Centreafricana les víctimes de conflictes s'exposen a diarrees o a malalties com el còlera, o s'arrisquen a patir atacs en haver de desplaçar-se grans distàncies a la recerca d'aigua.
Segons dades de Nacions Unides, en els estats fràgils o que experimenten conflictes o disturbis, els xiquets i xiquetes tenen quatre vegades menys probabilitats d'utilitzar serveis bàsics d'aigua i dues vegades menys d'utilitzar serveis de sanejament que els menors d'altres països. El Banc Mundial calcula que hi ha 484 milions de persones vivint en estats fràgils o fallits. D'ells, 183 milions, segons l'ONU, manquen de serveis bàsics d'aigua.
«Privar a la població d'aigua és una de les conseqüències més cruels dels conflictes, ja que multiplica els problemes en afegir malalties i por al sofriment dels civils», explica José María Vera, director general d'Oxfam Intermón. «A més, pot arribar a ser un crim de guerra, i posa especialment en situació de vulnerabilitat a dones i xiquetes», afegeix.
Guerra y còlera al Iemen
El Iemen és un dels més clars exemples de com el conflicte exacerba la falta d'accés a l'aigua. Ja era un dels països amb major escassetat del món abans de la guerra. En aquests moments 16 milions de persones, d'una població de 29 milions, necessiten aigua potable i sanejament.
«En lloc d'en una casa, vivim sota un arbre», explica Salim Ibrahim, de la governació de Taiz: «He de caminar dues hores cada matí per a portar 60 litres d'aigua. I faig el mateix al capvespre. M'agradaria poder comprar-la, estic esgotat. Però em costaria més de 9 dòlars i no tinc diners».
Al Iemen, l'epidèmia de còlera s'ha cobrat milers de vides. La guerra ha destruït la majoria d'infraestructures: en molts llocs no hi ha accés a aigua potable i les condicions higièniques i sanitàries són paupèrrimes.
Oxfam Intermón proveeix d'aigua potable i sanejament a més d'un milió i mig de iemenites, fins i tot en àrees difícils del país, proporcionant aigua a través de camions cisterna, reparant sistemes d'aigua, lliurant filtres i bidons, construint latrines i organitzant campanyes de neteja. Oxfam Intermón atén més de 430.000 persones en resposta al brot de còlera.
Fins la guerra té les seues regles
Des de 2010 Nacions Unides reconeix explícitament el dret humà a l'aigua. L'accés a l'aigua ha de ser suficient, saludable, acceptable, assequible, universal i físicament accessible. «Els atacs contra infraestructures a Síria, la contaminació de pous amb cadàvers a la República Centreafricana, els assalts a dones i xiquetes que es desplacen a la recerca d'aigua en el Llac Txad. Es tracta d'accions que castiguen a la població civil i davant les quals la comunitat internacional ha de mostrar-se implacable», assegura Vera. «Fins la guerra té les seues regles», conclou.
