Com evitar el pagament de la taxa a les mercaderies a València als vehicles que no tenien com a destinació la capital?... Doncs creant el primer by-pass en la història de la nostra ciutat.
El Camí de Trànsits fou concebut com un circuit poligonal connectat amb els principals accessos a la capital, hui amb denominacions diferents (Primat Reig, Cardenal Benlloch, Eduard Boscà, Peris i Valero, Giorgeta, Pérez Galdós, avinguda de Campanar, Doctor Peset Aleixandre...). Dotze quilòmetres que en el seu moment travessaven l'horta i hui formen part del teixit de la 'Gran ciutat'. Va ser projectat com a 'Camins de ferro' amb planxes metàl·liques per als carros.
La història més recent, des dels anys setanta fins a hui, rau en els orígens i progressió de la motorització a València i en totes les operacions de cirurgia dutes a terme per anar adaptant, passet a passet, la ciutat a l'automòbil. Mentrestant, el creixement dels barris a un costat i a l'altre de la primitiva carretera, ha anat aprofundint l'escletxa. I la densificació en altura, limitant les possibilitats d'assolellament. No podem dir, d'altra banda, que l'arquitectura haja contribuït a millorar la situació. Als anys 90, un altre by-pass proporcionava una nova oportunitat per a desviar el trànsit de pas, encara que les mesures mampreses anaren en sentit contrari, afavorint la penetració de més automòbils a la ciutat, ampliant els accessos.
Una mena de bastidor
La superfície encerclada pel polígon de trànsits ha constituït una mena de bastidor per anar teixint la nova ciutat, encara que hui, els límits de la ciutat de València van molt més enllà. Funcionalment, l'anomenada Àrea Metropolitana és el nou espai urbà a partir del qual hauríem de planificar el seu futur.
Un ràpid recorregut pels 12 quilòmetres de Trànsits ens mostra poca varietat de formes i una imatge de ciutat abandonada a la seua sort. El trànsit resulta l'element uniformador i aclaparador alhora. No hi ha cap espai per a respirar, per a fugir dels impactes, per a generar espais per a la sociabilitat, o simplement per a caminar. En alguns punts, però, les singularitats afegixen encara més circumstàncies negatives, com ara el pas superior pel feix de vies al sud, o els túnels de Peset Aleixandre o el de Giorgeta- Pérez Galdós, al qual dediquem un comentari particular. No cal oblidar tampoc aquells espais impossibles que resulten de les cruïlles del circuit amb altres carrers, com ara, per citar només uns pocs, les de l'avinguda de la Constitució (atenció al regal artístic enmig de la rotonda), carrer de Conca o carrer de Jesús. Espais que ens recorden altres que ja hem citat en anteriors reportatges, com la plaça d'Espanya o el Pla del Reial, esplanades d'asfalt amb itineraris complicats que són un malson per als vianants.
La nova corporació municipal nascuda el passat mes de maig afronta una tasca immensa per anar corregint — en alguns casos esborrant— el disseny de l'espai públic heretat del desenrotllisme. Les primeres actuacions que en matèria de mobilitat estan promovent-se, alimenten l’esperança que no siga per massa temps i hauran d'abastar també els nostres barris extramurs. Però mentre la realitat siga la que és, caldrà insistir a objectar-la. La greu situació financera no hauria de ser un obstacle per a posar fi a situacions sagnants, deixant a banda, pel moment, operacions de gran alçada i destinant recursos a les actuacions d'escala menuda, que molts barris reclamen justament. En alguns casos, les remodelacions es poden fer amb mesures de baix cost, tirant mà d'imaginació i bones maneres. En altres, cal un esforç major.
Plataforma «Túnel fora»
La proposta de la plataforma «Túnel fora» (Giorgeta-Pérez Galdós) que ens acompanya, planteja una opció amb força cívica i seny constructiu que faça que el govern local considere una prioritat començar a tombar eixe «Teló d'Asfalt», com l'anomena Josep Sancho, i fornir un veritable espai públic on s’abracen els barris que ara separa.
Hi ha solucions, i aquest cas ens recorda la transformació duta a terme a finals del segle passat a la ciutat de Barcelona. Un tram del que va ser en el seu moment el primer cinturó de ronda de la ciutat Comtal -Ronda del Mig, carrer Brasil- es va remodelar amb un projecte premiat l'any 1999 en el marc del certamen Construmat. L'objectiu, la cobertura d'una via ràpida, en trinxera (és a dir, una mena de túnel descobert) creant un nou passeig urbà molt acurat i afavorint noves connexions entre els barris de Sants i Les Corts, i en bona part finançat per la construcció d'un aparcament per al veïnat en el subsòl. Tot un èxit en el camí de la reconquesta de l'espai públic.
