Silvia Federici, pensadora i activista feminista, deia que el treball reproductiu de cures que fan debades les dones, és la base sobre la que se sosté el sistema econòmic. Aquesta reflexió resulta molt encertada en el moment actual, quan encetem una via d´estudi i anàlisi de la realitat, que fins ara no havia rebut l´atenció que es mereix. La Càtedra d´Economia Feminista que s´ha presentat aquesta setmana junt a la Universitat de València, suposa ampliar el marc de l´anàlisi econòmic amb la necessitat d´incorporar les relacions de gènere, com una variable rellevant en l´explicació del funcionament de l´Economia i de la diferent posició dels homes i les dones com a agents econòmics i subjectes de les polítiques econòmiques, posant en el centre de l´economia la sostenibilitat de la vida, la societat de les cures, i la divisió sexual del treball.
Hui, per a analitzar l´Economia, utilitzem com a indicador principal el PIB. I sabem que més del 50 % de tot el treball humà, en nombre d´hores, és no remunerat. És a dir, està fora de les relacions de mercat, i per tant no computa en el càlcul del PIB. L´especialització històrica de les dones en el treball domèstic ha produït la invisibilitat de la seua aportació a l´Economia de mercat.
Així, són ignorades activitats essencials per a la societat en el seu conjunt, com el manteniment de la llar, la criança dels fills i filles, la cura de les persones majors, o bé gran part de la producció d´aliments i cura dels cultius.
Totes aquestes activitats que es realitzen en l´àmbit intern, familiar, sense intercanvi monetari, es consideren activitats no econòmiques perquè no figuren en la comptabilitat de les macro magnituds.
Intercanvi i cooperació
Cal reconèixer que l´Economia monetària és tan sols la punta de l´iceberg, i que se sustenta sobre l´ Economia de les cures que utilitza de forma principal, el treball de les dones. L´Economia de mercat destaca la idea de competència, deixant de banda l´intercanvi i la cooperació, i per tant està limitada alhora d´explicar comportaments tant individuals com grupals, i en definitiva el mateix funcionament del circuit econòmic.
Així l´anomenat treball de les cures, el que ve a dir-nos , és que al llarg de la vida , tots i totes, som interdependents i necessitem ajuda,ja siga de tipus biològic, ja siga de tipus emocional, i que aquesta realitat tan fonamental per a la vida de les persones no és considerada de forma adequada per l´economia acadèmica.
Ara per ara, tant l´Economia ecològica com la feminista són les úniques que se n´ ixen dels marges del mercat, trenquen eixa frontera, i incorporen elements que no són fàcilment quantificables, com el temps de cura, que no tenen un preu assignat .
Tenim clar cap on volem anar, i per tant hem d´avançar , encara que siga amb xicotets passos. En este sentit, la institució educativa, la Universitat, té un paper fonamental, ja que permet canviar la perspectiva i la concepció del món. És una manera de procedir, ja que amb pedagogia es poden canviar les coses.
Per tant, és una tasca de totes i tots, prendre consciència de la necessitat de tenir un sistema que prioritze la vida, que tinga cura de la seua població, que no cree desigualtats extremes de forma sistemàtica, que tinga en compte la reciprocitat i els afectes.
En definitiva cal plantejar que la idea de sostenibilitat integre els aspectes econòmics, socials, humans i ecològics, i la dignitat de la vida humana es situe en l´eix central de l´Economia. En altres paraules, apostar per una vida bona, per una bona qualitat de vida on es done centralitat a la cura de la vida humana en totes les seues dimensions.
Perquè les condicions de vida de les persones depenen, per una part, de les condicions laborals i els salaris. Per una altra, dels serveis públics i transferències (Sanitat, Educació Polítiques Inclusives...), i sobretot, del treball domèstic i de cures, que es desenvolupen als llars de forma majoritària per les dones.
Esperem de bon grau, que amb aquest nou camí de coneixement que hui encetem, amb aquesta Càtedra d´Economia Feminista, en companyia de la Universitat de València i la Conselleria d´Inclusió, es contribuïsca a explicar, de forma més apropiada el funcionament de la realitat, i ens ajude a conéixer per a actuar, i per tant, a avançar cap a eixe model de societat més justa i inclusiva.
