Ja han passat més de 35 anys des de que els valencians i valencianes recuperàrem les competències en matèria agrària amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de l'any 1982. A dia d'avui la Generalitat Valenciana té competència exclusiva sobre agricultura, a excepció del que l'Estat Espanyol es reserva en l'article 149 de la CE. També han passat molts anys, concretament 40, des que al País Valencià es crearen els primers sindicats agraris a l'empara de la llei 19/77 de llibertat sindical.

Durant tot este temps, la llavor que han sembrat les organitzacions professionals agràries s'ha escampat arreu de les comarques valencianes i ha propiciat un conjunt d'actuacions reivindicatives en defensa dels interessos dels llauradors i ramaders valencians, un sector molt heterogeni, dispers i amb unes diferències territorials molt importants, sobretot pel que fa a les explotacions agràries. Però al mateix temps han jugat un paper negociador clau en les relacions entre els productors i l'administració. Han liderat les demandes del sector agrari valencià en un tema tan important com la Política Agrícola Comuna, especialment quan l'administració valenciana s'ha sotmès a les exigències de Madrid, per desgràcia un fet molt comú en els anys de majories absolutes del PP.

És cert que este conjunt d'activitats són les pròpies de les organitzacions professionals agràries, però també és ben cert que en el cas valencià estes organitzacions s'han bastit d'una sèrie d'oficines pel territori, sobretot en les zones menys poblades del nostre país, que han servit de suport a les oficines comarcals de la Conselleria d'Agricultura (OCAPES). També han funcionat com assessorament fiscal, laboral i per a la subscripció de les pòlisses de les assegurances agràries, entre altres coses. I és en el funcionament d'estes oficines on volia incidir, ja que en molts casos s'han convertit en els únics llocs on els llauradors i ramaders es podien adreçar a l'hora de resoldre els seus problemes, especialment en temes delicats com les agressions urbanístiques o les expropiacions de terrenys agrícoles, una lluita de David contra Goliat que moltes voltes ha guanyat el xicotet llaurador gràcies al treball aglutinador de les organitzacions professionals agràries.

Estes tasques reivindicatives, negociadores i de cohesió territorial que han caracteritzat a les organitzacions professionals agràries valencianes han d'anar acompanyades d'unes garanties de representativitat com ja tenen altres comunitats autònomes de l'Estat. Els llauradors i ramaders professionals han de triar els seus representants mitjançant unes eleccions, de la mateixa manera que fan la resta de treballadors.

Programes electorals

Ara es donen les condicions per a posar en marxa este engranatge que els anteriors governants de la Generalitat Valenciana no van voler, ni tampoc els anteriors dels anteriors. Els programes electorals de Compromís, el PSPV-PSOE i l'acord del Botànic, inclosa la seua ampliació, van en eixa línia.

En el programa electoral de Compromís per a les eleccions valencianes de 2015, es proposava la creació d'un Consell Agrari d'àmbit autonòmic integrat per organitzacions professionals agràries, Universitats i Administració per treballar conjuntament en la confecció de les polítiques agràries i en l'elaboració dels pressupostos, una reivindicació històrica del valencianisme polític. El programa del PSPV-PSOE era més explícit ja que parlava directament de la convocatòria d'eleccions al camp.

Al mateix temps, l'Acord del Botànic aposta per unes institucions inclusives, transparents i eficaces on la societat civil ha de tenir un paper protagonista en la presa de decisions, un missatge que es repeteix en l'ampliació de l'Acord del Botànic, transparència, democràcia i participació de la societat civil.

Per tant, com en qualsevol govern de coalició hem de trobar un equilibri entre totes les propostes i un resultat final satisfactori per a tots seria la creació d'un Consell Agrari d'àmbit autonòmic, on els representants de les organitzacions professionals agràries siguen triats pels professionals del sector, mitjançant eleccions. Una proposta molt en la sintonia de l'Acord del Botànic.

És l'hora de votar.