Hui és diumenge i, probablement, vostè estarà llegint el diari amb molta més calma que qualsevol altre dia, prenent un cafè o una cervesa, o mentres el pare o la iaia fan la paella. Vostè té la sort de no ser un dels milers de treballadors i treballadores del comerç que passen els diumenges sense poder gaudir-los amb família o amics. Treballadors que no ho fan voluntàriament, sinó obligats per unes empreses que consideren el diumenge com un dia qualsevol i que, a canvi, tindran festa entre setmana, quan els fills estiguen a escola. És cert que molta altra gent treballa els diumenges: serveis d'emergència, restauració i activitats vinculades a l'oci. Però eixa és la diferència: no hi ha «urgències» en el comerç, comprar responsablement no és una activitat d'oci i al personal dels hipermercats no se'ls paga la «guàrdia».
I si vostè és xicotet comerciant, sap que el seu dret al descans dominical es veu amenaçat per la competència ferotge de les grans empreses, que semblen no tindre suficient tros del pastís i volen menjar-se'l sencer. Empreses foranies que no respecten que el poble valencià va decidir democràticament trencar amb les polítiques liberalitzadores dels governs «populars» i què, sota la falsa promesa de crear milers de nous llocs de treball, han empobrit el teixit comercial dels nostres carrers i han empitjorat ostensiblement les condicions en les que treballen les seues plantilles, mentre el seus beneficis augmenten. Empreses que són els principals anunciants dels mitjans de comunicació, que tenen grans bufets d'advocats i que compten amb el recolzament del Gobierno de Rajoy i tota l'estructura legal que se'ls ha fet a mida durant anys.
Però no tot està perdut. El nostre compromís en contra de la liberalització dels horaris comercials és inequívoc. Amb encerts i errades, a velocitat inferior de la que voldríem, però sense pausa i sense defallir. És cert que les persones que confiaren en nosaltres pensant en una ràpida solució de les seues situacions personals han pogut veure defraudes les seues expectatives. Els demanem mil disculpes. Però han de continuar confiant en que no ens rendirem i que continuarem treballant per tornar a uns horaris comercials racionals.
No defugiré entrar en qüestions espinoses. Quatre associacions han formulat una «proposta de pacte». Com qualsevol proposta, és susceptible de modificació i millora. Com qualsevol pacte, no dóna resposta plena a les demandes de cap dels implicats, però creuen que millora les pitjors situacions en la que es podrien trobar cadascun d'ells. Ara bé, qualsevol pacte ha de ser acceptat per totes les parts i no pot haver pacte si la resta d'entitats representatives dels comerciants o treballadors decideix -legítimament- no signar-lo. No avalarem cap pacte que no tinga un amplíssim consens i, tot i que serem respectuosos amb els possibles pactes, la nostra postura política no canviarà ni renunciarem a aplicar el nostre programa.
En els governs de coalició, pot passar que les postures no siguen plenament compartides. Ara bé, el Pacte del Botànic marca una postura inequívoca en defensa del model valencià de comerç i de les persones del sector. I hem aplicat eixa postura en les resolucions de les ZGAT d'Alacant i la Volvo i en les Proposicions No de Llei impulsades al Congrés. En ambdós casos, en continu contacte i amb el recolzament d'associacions i sindicats del sector. I correspon a qui s'haja desmarcat d'eixa defensa donar les explicacions i assumir les responsabilitats que pertoquen. Per acabar. La «batalla dels horaris comercials» no es guanyarà si no comptem amb el recolzament d'associacions, sindicats, comitès d'empresa i comerciants i treballadors del sector. Però si tots i cadascun de nosaltres dediquem tots els nostres esforços, la força del poble valencià s'imposarà a les normes que intenten dictar les grans corporacions.
