El projecte és ambiciós. Volen arribar a comprar les 300 tones de llana d'ovella que anualment es produeixen a la Comunitat Valenciana i que es tiren al fem perquè ningú les comercialitza. Els ramaders gasten entre 1,5 i 2 euros per cap de bestiar per a xollar (vénen professionals d'Uruguai i països de l'Est) encara que no aprofiten aquesta matèria primera que ara un grup d'emprenedors vol comercialitzar i oferir així a la indústria tèxtil llana natural de qualitat i proximitat. Anna Gomar, veterinària i una de les responsables de Esquellana, diu que aquesta aventura professional és fruit de la iniciativa d'un «grup d'emprenedors amb il·lusió i amb ganes de recuperar una activitat econòmica i que recolza el desenvolupament rural i sostenible». Per açò llancen Esquellana, un projecte per a recuperar la llana valenciana per mitjà de la seua única ovella autòctona, la guirra.
Amb un primer processament d'1.600 quilos de llana, la iniciativa, que intentarà aconseguir el finançament a través del crowdfunding, vol evitar la desaparició d'aquesta raça d'ovella, de la qual tan solament queden 5.000 exemplars a la Comunitat Valenciana, i recuperar la ramaderia extensiva. Per a aconseguir el finançament necessari i complir aquests propòsits, Esquellana estarà un mes visible enlateuaterra.com, la primera plataforma valenciana que busca recursos y está dedicada a projectes mediambientals. En aquesta activitat participen Laura Ferre, Anna Gomar, Paco Sanchis, Jesús Beneito, Josep Bas, Josep Sanchis i Juanjo Muñoz, entre altres persones. «Tot el que pretén Esquellana passa en principi per la protecció de la ramaderia extensiva i de la nostra raça autòctona, la guirra», explica Gomar. En quasi tres dècades s'ha reduït a la meitat el nombre d'exemplars d'aquesta ovella autòctona, segons dades de la Va unir de Llauradors i Ramaders. La Vall d'Albaida, Valle d'Aiora, Camp de Turia i la Canal de Navarrés a València, La Marina Alta a Alacant i la Plana de Castelló són les comarques en les quals es distribueixen principalment les 5.000 caps de bestiar de la guirra que encara queden.
Però ací no acaben les seues perspectives de negoci. Segons el cens del Ministeri d'Agricultura, la Comunitat Valenciana compta amb una cabanya de 240.000 ovelles. I la gran majoria de ramaders no la venen. La llana verge podria recuperar-se (la gran majoria de la indústria acudeix a proveïdors d'Itàlia o Suècia) segons sosté aquest col·lectiu format per gent procedent de diferents àmbits de treball, però amb alguna cosa en comú: l'amor per la terra i el nostre entorn, i la motivació per a un desenvolupament rural i humà sostenible.
Persones del projecte provenen del col·lectiu l´Esquella, nascut amb l'objectiu de treballar per la promoció i defensa de la ramaderia extensiva com a element de desenvolupament rural real i adaptat a la nostra realitat.
Ramaderia extensiva
En opinió de Jesús Beneito, ramader i membre de l'equip, el descens del nombre d'exemplars de la citada raça valenciana es deu, entre altres coses, als pocs pastors que queden en el territori dedicats a la ramaderia extensiva. En aqueix sentit són una vintena els pastors -un d'ells és ell- que han lluitat per sobreviure amb els escassos ingressos que genera la guirra. «Molts uns altres, descoratjats per aquesta situació, han decidit deixar el pasturatge i, a poc a poc, a la problemàtica de la desaparició d'una ovella pròpia se sumisca la despoblació rural», explica Beneito.
Enfront d'aquesta situació Esquellana pretén comprar llana de forma justa al ramader que esta puga rebre un ingrés per una despesa obligatòria com és la xolla. Segons els gestors de la entitat, no és la primera vegada que sorgeixen aquest tipus d'iniciatives entorn de la llana. Fa set anys, es va iniciar una campanya mundial, The Campaign for Whool, en la qual animava a tots els països del món a protegir a la indústria de la llana, mediambientalment sostenible i comercialment viable. «La substància grassa que impregna la llana de les guirras és més abundant que en altres races, la qual cosa fa que siga molt més suau al tacte i també la preferida de les persones que treballen en artesania», comenta Gomar.
La qualitat d'aquesta llana permetrà obtenir millors resultats en el procés de conversió de la llana en madeixes naturals. El procés es realitzarà sense fibres ni tints artificials ni sintètics i en la mateixa C. Valenciana, per la qual cosa els integrants de Esquellana confien que pot suposar una creació de llocs de treball en el territori. La pèrdua del pasturatge i de la ramaderia extensiva produeix altres efectes negatius sobre el medi ambient: desapareix la riquesa específica de la biodiversitat del nostre territori, incrementa el risc i la magnitud d'incendis i disminueix l'aigua en les conques, especialment en mitjans àrids. «Per tot açò, creiem en la importància de la ramaderia extensiva, de conservar i dignificar a les persones que treballen en aquest ofici i, en definitiva, que *Esquellana tire endavant», assegura Jesús Beneito. Esquellana disposa de un mes per a aconseguir 12.000 euros, el finançament fixat per al seu projecte.
Finançament
L´iniciativa econòmica estarà activa en Lateuaterra.com, la plataforma valenciana especialitzada i dedicada a projectes que cuiden, respecten i milloren el medi ambient a la Comunitat Valenciana. Lateuaterra.com segueix la sistemàtica de les plataformes de crowdfunding tradicionals de donatius i recompenses. Els promotors dels diferents projectes envien les seues idees amb una descripció i un pressupost per a dur-la a terme. Un comitè tècnic valora que el projecte siga realment beneficiós per al medi ambient, complisca la normativa i no produïsca petjada de carboni.
El promotor tindrà fins a finals de 2018 per a donar a conèixer la seua proposta i aconseguir l'objectiu de finançament fixat per a poder desenvolupar-la. Durant aquest temps, qualsevol persona podrà aportar una quantia al projecte, per la qual rep una xicoteta recompensa. La suma de les aportacions individuals fa possible que les iniciatives tiren endavant.