Les confraries de pescadors de la Comunitat Valenciana han estat aquests últims dies molt pendents de l´estat de la mar a causa dels temporals. El no poder eixir a pescar durant algunes jornades, encara que sobretot per l´escassetat d´oferta i l´elevada demanda de mariscs en aquestes dates nadalenques, ha tingut una repercussió directa sobre la gamba roja de Dénia: un dels mentjars més cobejats pels paladars exquisits. Explica el gerent de l´Associació de Productors Pesquers de la Marina Alta, Moisés Erades, que ara es paguen preus alguna cosa superiors als de la campanya de 2016 en cotitzar-se aquest característic marisc de Dénia de categoria I (la de major grandària) a 120 euros per quilogram en origen. Açò dispara valors de venda al públic en els principals canals de distribució, tant en els hipermercats i supermercats com en altres canals, fins als 135 euros, segons fonts de la distribució comercial.
Sense dades oficials setmanals en les estadístiques de la Conselleria d´Agricultura i Mitjà Rural, que sí quantifica les cotitzacions altres crustacis del Mediterrani com el llagostí (51,90 euros/Kg. en la Llotja de Santa Pola durant la setmana anterior), els pescadors valencians sostenen que les captures de gamba roja durant aquesta temporada, malgrat les inclemències meteorològiques, podrien créixer al voltant d´un 15 % respecte a 2016, explica Moisés Arades.
«Hi ha més oferta i els preus creixen en totes la categories, sobretot en les de major grandària, el consum de la qual es reserva majoritàriament per al canal Horeca; és a dir hotels i restaurants», explica el dirigent de l´Associació de Productors de Pescadors de la Marina Alta». Encara que l´economia s´ha recuperat i el consum repunta les cotitzacions i preus aconseguides en l´actualitat encara disten dels aconseguits fa una dècada, en aquella època de vi i roses, quan el quilogram de gamba de primera va arribar a superar els 300 euros. «En aquest passat Nadal, no obstant açò, no ha aconseguit tals quantitats per la crisi i la pèrdua de poder adquisitiu del consumidor local que és, en definitiva, qui compra aquest producte», expliquen des de les confraries de Xábia i Dénia.
Competència en el sector
Competència amb les gambes de Palamós? Explica Arades que els mariscs de Dénia estan «per sobre dels de la costa catalana; doncs així ho sostenen els millors paladars de la gastronomia espanyola». Clar que alguns hostelers reconeixen, en privat, que l´origen valencià de la gamba roja de Dénia no sempre s´ha complit ja que en ocasions serveixen de Palamós, Carrucha o fins i tot, del Marroc. Així va ocórrer una vegada quan el vent va fer bolcar en l´autopista un camió frigorífic amb gamba de Palamós en direcció a la capital de la Marina Alta, tal com ha relatat recentment el crític gastronòmic Santos Ruiz. Els experts en mariscs han arribat a discutir si és a Dénia o a Palamós on es troba la gamba roja de major qualitat. Una de les principals diferències ve donada per l´alimentació, doncs la d´unes i la d´unes altres és diferent.
Les de la Costa Brava viuen en un ecosistema construït a força de sòls rocosos mentre que la de Dénia té el seu sabor especial per desenvolupar-se en un aigua on s´ajunten els corrents que van cap a Eivissa i en un avenc de més de 600 metres de profunditat. En tots dos casos, segons fonts de la confraries, generen un negoci anual per temporada d´entre tres i cinc milions d´euros per al sector.
