Compta Enrique Martínez, president de l´organització sense ànim de lucre Llavors d´Ací, que les hortalisses velles característiques de l´agricultura mediterrània amb molt de sabor no es poden perdre´s: tomaques, melons d´Alger, garrofó, cacauet,... Aquest agricultor de Tavernes de la Valldigna és un nostàlgic que durant els últims deu anys ha aconseguit arrossegar a un centenar de persones, pacients, els qui intercanvien productes i han sigut capaços d´aconseguir un banc de 390 llavors autòctones. I és que, segons l´Organització de les Nacions Unides per l´Alimentació i l´Agricultura (FAO, per les seues sigles en anglès), al llarg de l´últim segle s´han perdut el 75 % de les llavors emprades per a l´alimentació a tot el món.
Segons el responsable de Llavors d´Ací, si continuem amb aquest ritme, en pocs anys cultivarem i menjarem a tot el món 5 o 6 varietats de cada espècie... que a més no seran ni les més nutritives, ni les més sabroses ni les més senzilles de cultivar, sinó les que donin més beneficis a les empreses de l´indústria agroalimentària. «Haurem perdut per sempre el resultat de milers d´anys de millora genètica feta pels llauradors i llauradores de tot el món, però encara som a temps de conservar la biodiversitat que ens queda i cada volta més gent s´està adonant d´aquest problema i està sumant-se a la producció i consum de varietats locals», explica el llaurador.
En mans de les multinacionals
Fruit de la globalització, cada vegada que un agricultor d´Espanya planta els seus cultius d´hortalisses existeix una gran possibilitat que les llavors les haja hagut de comprar a una empresa propietat de Monsanto. Si aplica a les seues plantes amb alguns fitosanitaris és més que probable que els productes químics els hi haja venut l´empresa farmacèutica alemanya Bayer, la nord-americana Dupont o l´empresa suïssa Syngenta.
A més, Bayer ha arribat recentment a un acord per a la venda de part del seu negoci de llavors i herbicides (CropScience) a la seua competidora Basf. Així les coses, Llavors d´Ací es resisteix a l´aclaparador principi de productivitat segons el qual només les varietats més rendibles mereixen sobreviure. El col·lectiu, que agrupa xicotetes explotacions en diverses comarques valencianes, adverteix del perill que suposa que «les produccions i els mercats alimentaris siguen cada vegada més uniformes ja que no es troben varietats antigues, i les que existeixen moren abandonades en les prestatgeries dels laboratoris de material vegetal», destaca Enrique Martínez des del seu xicotet hort de Tavernes de Valldinga on ara conrea hortalisses de temporada.
Conscients de la falta de regulació i control de les seues llavors, els «guardians de les essències» no pretenen arribar a les grans multinacionals de la distribució. «Si volem que els productes ecològics arriben a mercats municipals i aposten per la venda directa, sense intermediaris, de les nostres hortalisses», explica.
Varietats rústiques i més resistents
Aquesta entitat defensa un model: dels inicis de l´agricultura, els éssers humans seleccionaven i guardaven les seues llavors, aconseguint al llarg dels anys milions de varietats a tot el món molt ben adaptades al medi i a la cultura on es cultiven. «Aquestes varietats solen ser molt rústiques, molt resistents a les variacions del clima, a plagues i malalties, i amb una relació molt estreta amb la cultura gastronòmica, agrària o social dels territoris», destaca Martínez. Llavors d´Ací, constituida en 2007 per a la promoció i la conservació de la biodiversitat, «es va crear amb la finalitat de treballar en la recerca, la conservació, la promoció i la recopilació de tota la informació relacionada amb les varietats tradicionals, que en l´actualitat estan amenaçades per la utilització de varietats comercials uniformes i controlades per les grans corporacions i l´indústria agroalimentària», asegura Enrique Martínez.
«Des de Llavors d´Ací realitzem projectes i programes de sensibilització per a promoure l´ús de les varietats tradicionals dins del marc de l´agricultura ecològica: xarrades, tallers, tasts, cursos, intercanvis de llavors...» explica amb orgull el seu president. Martínez també diu que en l´actualitat hi ha 122 persones sòcies repartits per les tres províncies. D´aquestes persones, entre 15 i 20 són actius dins l´associació. És a dir, col·laboren activament a les assemblees, reunions i grups de treball, als intercanvis, tallers, cursos, tasts de varietats locals i altres activitats que desenvolupa l´associació. Les persones sòcies són la part fonamental de l´associació, que col·laboren en el seu sosteniment, i són qui tenen accés a les llavors que custodia esta entitat.
En caixa forta
La entitat te dos alternatives per a mantindre les llavors. Una es in situ: on són els agricultors qui mantenen les llavors, cultivant-les als seus orígens i mantenint-les vives (plantantles cada any, comercialitzant-les, cuinant-les com a una forma més de genera cultura). I un altra es ex situ: a bancs de llavors (bancs de germoplasma), generalment de les administracions, universitats o associacions o col·lectius locals, on les llavors es conserven a neveres, fora del seu ámbit natural. «Hi ha que recuperar, conservar, cultivar i consumir varietats locals!», conclou Martínez.
