La realitat econòmica del sector agrari és més crua que certes imatges bucòliques. Es parla de l´agricultura de quilòmetre zero i de proximitat, però l´any passat els agricultors de l´Horta van haver de destruir les seues creïlles i cebes per l´arribada de productes d´altres procedències. El trencament generacional i el conseqüent i abandonament de terres està fent que una professió mil·lenària com és l´agricultura és trobe en perill d´extinció amb els dramàtiques repercussions culturals, socials, econòmiques, mediambientals, i la irreparable pèrdua de sobirania alimentària que això comporta.
Segons les dades de l´últim cens agrari (és de 2009) només el 6 % dels agricultors de la Comunitat Valenciana (és a dir, poc més de 13.000 sobre el total de 220.000 censats) tenia menys de 45 anys. Una dècada després este percentatge havia descendit fins al 2%. En l´actualitat, la situació no ha millorat i, probablement, segons les organitzacions professionals del sector haurà empitjorat. D´acord amb len mencionades dades més del 43% dels titulars d´explotació tenen més de 65 anys.
Iniciatives dels polítics
La regidoria d´Agricultura, Horta i Pobles de València amb la campanya de comunicació Ens estem quedant sense mans vol donar a conèixer el Pla d´Acció Integral per a la promoció de l´Activitat i el Territori Agrícola Municipal. Segons el seus organitzadors, aquest pla de de promoció de l´activitat agrària representa el full de ruta de les polítiques municipals en quant a la defensa i revaloració del seu patrimoni i activitat agrícola, al mateix temps que pretén potenciar l´ofici agrícola en un dels territoris que més caracteritza a la ciutat de València i els seus pobles: l´Horta periurbana. La principal ferramenta que es presenta és la plataforma web, www.sensemans.info, on es posa a l´abast de la ciutadania tot el pla d´acció, i on també es pot comprovar l´estat d´execució de les diferents línies d´actuació i els seus corresponents projectes. El pla de la regidoria conté més de una vintena de programes que recullen al voltant de cent accions per a promocionar l´activitat i l´espai agrícola municipal basades en estes línies de treball: afavorir el relleu generacional, governança del sistema alimentari municipal, millora de la rendibilitat, promoció de l´activitat agrària responsable, planificació territorial, infraestructures, així como apostar per el patrimoni i serveis. La campanya d´imatge de Ens estem quedant sense manses, feta amb la consultoria creativa de CuldeSac, es complementa amb un projecte documental realitzat per la fotoperiodista Tania Castro basat en els retrats de llauradors i llauradores.
Les organitzacions agràries reconeixen aquesta iniciativa, encara que consideren que no és una panacea. Des de AVA-Asaja s´assegura que el sector necessita bastant més que campanyes d´imatge. Reivindicar la figura i el paper de l´agricultor és positiu, sempre que no es quede en una mera operació de màrqueting.
«El que necessitem -segons l´organització que presideix Cristóbal Aguado- són plans concrets i, sobretot, dotats de pressupost, no solament bones paraules i declaracions d´intencions que pequen de inconcreció». En la seua opinió, «l´única cosa que veiem és una llei d´horta que estableix moltes limitacions a l´activitat agrària, que relega la figura de l´agricultor i concedeix, almenys fins al moment, preponderància a un paisatge idealitzat en detriment dels interessos i necessitats dels qui fan possible aqueix paisatge, és a dir , els agricultors. Està per veure com queda la llei i en quines mesures se sustenta el pla de l´horta de la conselleria d´Agricultura per a complementar aqueixa llei de l´horta», matisa.
Coordinar treballs amb la administració
Aquesta associació professional també sosté que ha de dur-se a terme en aquesta matèria un treball coordinat entre totes totes les administracions públiques i les organitzacions i entitats agràries. «Sens dubte, una modernització de les estructures, acompanyada de mesures de mercat i altres accions, proporcionaria més dimensió i més rendibilitat, la qual cosa afavoriria la incorporació de joves i la jubilació digna dels agricultors més majors. Si aconseguírem açò, si que tindríem una imatge veritablement idíl·lica de l´agricultura», conclou.
Per al secretari general de la Unió de Llauradors, Ramon Mampel, l´envelliment de la població activa agrària en el món rural valencià obliga a un pla de xoc per a fomentar el relleu generacional amb la incorporació de joves que aprenguen la saviesa dels seus majors i se´ls recolze per a emprendre nous horitzons. En l´actualitat, el 70% de titulars d´explotacions agrícoles de la Comunitat Valenciana tenia més de 55 anys, xifres que posen de manifest la necessitat de polítiques que incentiven els joves al camp en un sector vital per al futur, generador d´ocupació, progrés i salut.
Malgrat açò, l´Unió adverteix de la falta d´ajudes públiques, malgrat que la conselleria d´Agricultura les ha recuperat, en contrast amb la creixent demanda de joves disposats a tornar al camp. Hi ha hagut una tendència a l´alça en sol·licituds tant presentades com aprovades, que no fan més que demostrar l´interès generat pels joves cap a la incorporació del sector.
.
