Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Autoritzacions

Xylella: La UE vigila l´arrencada de cultius

Una dona observa explotacions de cultius d'ametlers arrencats a Tàrbena. david revenga

Els homes de negre de la Comissió Europea (CE) han acudit aquesta setmana a la Comunitat Valenciana per a vigilar els plans d'eradicació de la Xylella fastidiosa, el temible bacteri que ha arrasat oliveres de Mallorca i de mitja Itàlia i ja ha afectat a 1.250 hectàrees de cultius d'ametlers (en la seua majoria abandonats) en 135 parcel·les El Comtat i la Marina, la qual cosa representa un terç de la superfície d'aquestes comarques d'interior. Funcionaris de l'Oficina Veterinària i Alimentària de la Comissió Europea i de Sanitat Vegetal del Ministeri d'Agricultura han realitzat una auditoria als laboratoris de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) i de la conselleria on es duen a terme els controls de la Xylella. A més, han visitat in situ parcel·les arrencades després d'aplicar-se els plans d'eradicació d'aquesta plaga, que ha posat en alerta a bona part del sector agrari, inclòs el taronger.

Els inspectors de la Unió Europea s'han reunit amb tècnics de les organitzacions agràries (AVA-Asaja, Fepac. Va unir, UPA i COAG), cooperatives i del Comitè de Gestió de Cítrics (empreses privades i grans exportadors) per a analitzar els plans de la taula de seguiment dels programes de vigilància i eradicació d'aquesta malaltia vegetal. El seu informe serà clau per a determinar si les actuacions dutes a terme fins ara són les correctes. Mentre aquestes organitzacions van de la mà de la conselleria d'Elena Cebrián, Asaja Alacant i la Plataforma d'Afectats de la Xylella fastidiosa (AXFA) sostenen que la conselleria d'Agricultura segueix actuant «com a pollastre sense cap». Però la conselleria sosté que compleix rigorosament els protocols que exigeix la Unió Europea i el Govern d'Espanya

Amb motiu de la visita dels inspectors de Brussel·les a explotacions de Callosa d'en Sarrià, representants de les citades entitats van mostrar el seu rebuig als plans d'eradicació -en lloc de contenció- aplicats per la conselleria, perquè comporta l'arrencada d'arbres. L'eradicació rep fons europeus i la contenció, no. I, a més, aquesta última és una acció més costosa, perquè suposa posar el focus en l'insecte vector, aïllar la zona, arrencar només els arbres infectats i els sospitosos i fer un seguiment permanent arbre a arbre. El rebuig d'aquests plans de la conselleria ha provocat uns 700 recursos contra l'Administració autonòmica.

Advertiments dels experts

Mentre aquesta malaltia es propaga a la Comunitat Valenciana, el recent estudi Malalties causades pel bacteri Xylella fastidiosa, de Cajamar, coordinat per prestigiosos investigadors -Blanca B. Landa, Ester Marco-Noales i María Milagros López, de l'IVIA i de l'Institut d'Agricultura Sostenible del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)-, adverteix que la plaga es «una de les majors amenaces potencials per a cultius tan importants en la nostra agricultura com la vinya, els cítrics, l'ametler o l'olivar».

Aquesta amenaça s'ha posat de manifest per la detecció del bacteri en la Unió Europea en 2013, concretament, en el sud d'Itàlia, en la península de Salento, prop de Gallipoli (Lecce). La malaltia, denominada quick decline syndrome of olive o síndrome del decaïment ràpid de l'olivera, ha deixat ja més de 300.000 oliveres improductives en aquesta àrea i s'han detectat nous focus en Oria (Brindisi), per la qual cosa la tendència és molt negativa.

A Estats Units, a Califòrnia, ha provocat pèrdues econòmiques molt importants en la vinya des de finals dels anys 90, quantificades en més de 50 milions de dòlars a l'any. I a Brasil ha sigut la malaltia més important dels cítrics des de 1987 portant a l'eradicació de més de 120 milions d'arbres causant pèrdues milionàries. Segons un informe elaborat per l'Autoritat Europea per a la Seguretat Alimentària el risc d'entrada, establiment i dispersió de la malaltia a Europa és molt elevat. La principal via d'entrada d'aquest bacteri és a través de material infectat procedent de zones on la malaltia està present.

El fet que existisquen més de 300 espècies identificades com a hostes, moltes d'elles ornamentals i algunes asimptomàtics, i que la Unió Europea importe més de 40 milions de plantes ornamentals a l'any, fan més que probable l'entrada de la malaltia per aquesta via, com sembla ha ocorregut a Itàlia. «El caràcter del bacteri, juntament amb l'existència d'un gran nombre de potencials vectors transmissors de la malaltia i les condicions ambientals propícies, afavoreixen el risc que la malaltia s'establisca i puga dispersar-se tant per mitjans naturals com per l'ajuda de l'home», destaca al seu informe l'Autoritat Europea per a la Seguretat Alimentària.

La conselleria aprova les ajudes

Balears és, juntament amb la Comunitat Valenciana, les úniques regions afectades per aquest bacteri amb un important potencial patogen i l'efecte del qual en els cultius és devastador. En els últims mesos s'han registrat nombrosos casos positius en ametler, vinya i olivera, fonamentalment. Amb tot, Andalusia també ha activat els seus alertes al camp. Per a pal·liar les pèrdues econòmiques la conselleria d'Agricultura ha convocat aquesta setmana, per 2,35 milions d'euros durant 2018, les ajudes per a l'eradicació i el control de la Xylella fastidiosa. Amb les indemnitzacions, l'Administració autonòmica cerca compensar el valor de parcel·les afectades. Per a la determinació de les quanties de les indemnitzacions s'ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València i han sigut aprovades pel Govern Central i la Unió Europea.

La conselleria ha fixat les indemnitzacions en funció del cultiu i edat per unitat de superfície i per exemplar: fruit ressò secà en plantons de fins a dos anys, 4.054 euros per hectàrea, 19 per arbre; en el cas d'en producció i de tres a 28 anys, 6.192 euros hectàrees i 28 per unitat. En plantacions velles, de més de 40 anys, 2.843 euros per hectàrea, 13 per arbre.

D'igual manera, s'han establit uns valors d'indemnització per als proveïdors de material vegetal, per tipus de plantes i formats, per plantes mare de material de bases de vinya, per plantes mare de material certificat de vinya i per plantes mare de fruiteres i cítrics.

Compartir el artículo

stats