Els experts agraris en el maneig natural dels camps de vinyers recomanen tenir almenys entre un 5 % i un 10 % de la superfície de la finca amb elements que milloren la biodiversitat. Es tracta d´apostar per cobertes vegetals entre fileres de cultius (atrauen organismes beneficiosos que s´alimenten de plagues, reduint així la necessitat de fitosanitaris, i milloren l´estructura del terreny i l´ús de l´aigua), tenir murs de pedra en sec (proporciona refugi a diverses aus, rèptils, insectes i aranyes beneficiosos), així com tanques i marges de la parcel·la (que proporcionen llocs d´implantació per a aus insectívores, protegeixen del vent o ajuden a reduir l´erosió). «Mentre més divers siga un sistema, més resistència i capacitat d´autoregulació tindrà», sosté el tècnic de la Unió de Llauradors i responsable dels programes de la Unió Europea, José Castro.
Juntament amb la Fundació Global Nature, associacions ambientalistes i organitzacions agràries de quatre països (Espanya, Alemanya, Portugal i Turquia) han impulsar el programa Partnership Biodiversity, cofinançat pel programa Erasmus+ de la Unió Europea. Aquest primer projecte per a la millora de la biodiversitat en vinyers situa la Comunitat Valenciana, fins i tot a Espanya, en posicions d´avantguarda en l´ús d´aquestes tècniques tan relacionades històricament amb l´agricultura i el paisatge. Segons Castro, «el rendiment dels cultius millora perquè estalvia en costos en tenir aliats naturals que destrueixen plagues i eviten despeses en productes fitosanitaris», destaca el mencionat dirigent de la Unió de Llauradors. Segons la seua opinió, l´agricultura, en la mesura que impulsa la sostenibilitat, com l´ecològica, pot prosperar més.
Sempre és un valor afegit. De moment, el projecte Partnership Biodiversity «aposta pel sector del vinyer perquè té llarg recorregut amb el suport de la fase d´elaboració del vi; és a dir, amb els cellers». De fet, des de fa pocs anys, alguns cellers valencians han començat a desenvolupar plans de conservació de rates penades en vinyers de Fontanars dels Alforins i Énguera. La raó principal d´aquesta pràctica és la dieta del mamífer volador: les rates penades són capaces d´ingerir més de mil insectes en una hora. «Hi ha molt camí per recórrer perquè aquestes iniciatives de millora la biodiversitat en explotacions agràries de la Comunitat Valenciana, més enllà del vinyer podrien també entrar de ple en el sector citrícola, així com en l´olivar. Volem obrir-ho a altres activitats encara que abans cal consolidar-ho en el vitinícola», conclou José Castro.
