Anna Moner (Vila-real, 1967) confirma amb El retorn de l'hongarès les expectatives obertes amb la seua primera novel·la, Les mans de la deixebla . Moner inaugurava així una certa visió de la novel·la gòtica en el nostre àmbit amb aquella meritòria primera novel·la i obria, així, un paisatge poc transitat per al lector en llengua catalana.
Així doncs, novel·la gòtica sí i amb referents clàssics, però que l'autora porta amb elegància cap al seu terreny. Ens les havem amb un cas particular dins del nostre panorama literari: algú que amb tan sol dues novel·les, ha assolit una singularitat i un grau de maduresa que molts escriptors tarden dècades en recórrer, si és que arriben. L'aportació de Moner, a més, té a veure amb l'estil, una prosa curosa i delicada. La minuciositat, el detallisme, la profusa documentació i la rotunditat dels seus personatges han fet de Moner un dels debuts més sòlids de la literatura catalana recent.
El retorn de l'hongarès, mereixedora del premi Alfons el Magnànim, és un aprofundiment i una actualització d'allò que d'una manera molt simplificada es pot anomenar «novel·la gòtica»; es podria dir que desborda els límits del gènere i, respecte a la seua novel·la anterior, Moner encara es mostra més incisiva, la seua prosa més elaborada i les seus imatges d'una cruesa més impactant.
La història, a més, es desplega en dos plans temporals: l'aparició de dones joves esquarterades que trasbalsen el París de finals del XIX; és el moment en què sorgeixen els sistemes moderns d'investigació policíaca i forense, basats en la minuciositat, el rigor i en l'anàlisi científica, encarnat en els personatge de l'inspector Béziers i el forense Locard. Tot això s'alterna amb la ciutat actual, on s'exhumen, durant la remodelació del cementeri de Père Lachaise, uns cadàvers momificats amb un atrezzo insòlit. La jove antropòloga forense Sara Bongard, de l'Institut Medicolegal, viu obsessionada per la incomprensible conservació d'un dels cadàvers. Fins aconseguir connectar els cossos mutilats amb els cadàvers «estranys» i, a poc a poc, anirà recomponent el trencaclosques. Juntament a aquests personatges, units a través del temps per activitats, aficions i pulsions existencials comunes, hi ha el suggestiu mag hongarès i la seua fascinant assitenta. La dona de Jade. Les dèries macabres de la singular parella ignoren tot principi ètic i moral per dur a terme uns somnis delirants, però «racionalitzats», de perpetuar-se més enllà de la vida. Brutal barreja de sensacions de tots els sentits. Pura sinestesia. Regust a Edgar Allan Poe com, de fet, confessa Moner en diverses entrevistes. I no només pel costat tètric, sinó per la delicadesa extrema amb què tracta les qüestions més macabres. Moner es balanceja en perfecte equilibri davant d´allò monstruosament delicat i en aquest punt les influències de la novel·la gòtica hi són, però també altres molt diverses: Wilde, De Quincey o Chesterton, les pel·lícules de sèrie B de Vincent Price, sèries de televisió llegendàries com Twin Peaks o autors com Juan Perucho.
El retorn de l´hongarès és un thriller especial, on hi ha indagació policíaca, però sobretot la investigació forense. Conté també pàgines d´una gran força i bellesa eròtica. De fet, el relat es mou entre la sensualitat, el desig, el culte al cos i a la joventut, i la mort a través de l´assassinat. Anna Moner destaca per la destresa en la minuciositat per a bastir descripcions i crear atmosferes inquietants i morboses i, sens dubte, es mostra una escriptora singular que empra un llenguatge potent. El retorn de l´hongarès será del gust d'aquells qui gaudeixen amb les immersions en les tenebres i en la brutalitat, però que els agrada fer-ho amb elegància.
