Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Protagonistas | Eduard Joanes

La colla de Pantaix, pares del rock en valencià

Durant els vuitanta, el grup Pantaix va deixar el seu ressò en l'escena en llengua pròpia amb melodies pop-rock i una vocació independent i reivindicativa

La colla de Pantaix, pares del rock en valencià

«Nosaltres ja havíem posat la dolçaina en el rock». La reivindicació és tremenda si es pega una ullada al paisatge musical valencià dels últims anys. Al Feslloch, per exemple, niu del moviment en llengua pròpia, mai es queda fora el vent dolçainer. No li va faltar ni a Obrint Pas ni a La Gossa Sorda, els qui es van posar al capdavant d'aquest renaixement als escenaris amb el canvi de segle, en eixa fórmula inadulterable de llengua, compromís polític i rock.

«Nosaltres tornem a la lluita també, vint anys després». Les dues cites anteriors tenen la mateixa veu: Eduard Joanes, antany membre del grup Pantaix, un nom que ara s'ha convertit en cognom de la nova banda: Joanes i la colla de Pantaix. «És perquè Joanes és el motor que ha arrancat la màquina, la colla de Pantaix seria qualsevol que col·labore una mica amb l'actual projecte. Tu mateix, amb aquesta entrevista, ja eres de la colla»; i Joanes esclata en una rialla.

Als seixanta anys torna aquest músic junt al seu company Josep Maravilla i sang nova com els propis fills de Joanes, Marçal i Jordi, el guitarrista Carlos Llidó o Carraixet. «La majoria dels grups actualment no ens coneixen», admet, més com un estímul que com un lament, el propi Joanes. Potser bona part el públic tampoc, així que toca fer memòria: Pantaix va nàixer en els vuitanta com una banda de pop-rock, «totalment independent», i en el seu primer LP va deixar un protohimne de la música reivindicativa en valencià: La cassalla. Al seu primer disc, Gastronomia Radioactiva, li va seguir Secretament i un últim projecte, distribuit quasi com un amulet secret, que és en el qual Joanes assegura que ja es fonien les guitarres elèctriques amb les dolçaines: «Encara que ara és un altre estil, amb més ska; nosaltres anàvem per un altre camí. I ara fem una cosa més tranquil·la, que ja tenim una edat».

En els noranta es dissoldria definitivament Pantaix, deixant que es dissipara la seua herència. Fa un parell d'anys, com sol ocórrer, una reedició del primer disc, pur treball d'arqueologia discogràfica, va servir per a desembossar melodies entre Joanes i Maravilla: «Ens passàvem un parell d´hores conversant sobre les cançons, discutint, abans de refer-les», diu Joanes. I clar, van decidir reiniciar la banda. Per al seu nou treball, Revisat, han rescatat sis de les cançons dels vuitanta i no és que les hagen donat un retoc, és que les han canviades fins al títol: «les hem actualitzat musicalment però també en les lletres, perquè anaren més amb la situació actual. Teníem una que es diu Identitat i que ara es diu Dóna´t l´oportunitat». Açò sí, La Cassalla, la seua cançó més reconeguda, l´han deixada com estava.

„Perquè els himnes es respecten.

„Sí, home, hem canviat ritmes, però eixa precisament no podíem tocar-la molt „ tanca Joanes.

De la seua carta de presentació, rock independent i combatiu, queda l'apropament al segon adjectiu. Incideix Joanes en què han tornat a la lluita, però és eixa lluita la mateixa dels noranta? «Ha passat el temps, però les coses no han canviat massa, jo diria que en aquests vint anys de govern ha anat tot a pitjor», reflexiona el músic. Es refereix a l'estat de la llengua pròpia i a les retallades socials. «Nosaltres vam fer la nostra faena en el seu moment i després deixàrem pas a uns altres...», assenyala, com un monarca en retir que ha estat observant com gestionen l'herència els besnéts.

El canvi polític, podria semblar, els ha agafat amb el pas canviat, com si acabaren d'arribar amb el fusell i no quedara on disparar. Joanes bromeja: «quan estàvem modificant les lletres, réiem pensant que igual aquells que les escolten ara es pensen que estem anant contra el nou govern d'ací, però no, què va, si encara queda molt de què queixar-se per ahí». Diu que a València li toca «un renaixement» i per això en els seus temes, malgrat les reivindicacions, subjau una mirada optimista: «No volíem estar tota l'estona dient què malament estem, cal ser més positiu, hem fet una cançò que es diu La murga de les retallades». Quasi una autoparòdia.

Amb aquesta última pinzellada per als seus temes pretèrits i set noves composicions, Joanes i la colla de Pantaix torna després de vint anys de letargia per a pujar-se en una escena que d'alguna manera ells van ajudar a fundar. Aquest cap de setmana tocaran a Algemesí i el pròxim 8 d'octubre estaran en el Centre Octubre.

Compartir el artículo

stats