Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Publicación

Les lluites de Joseph Conrad

Els conflictes i desafiaments morals a què es veuen sotmesos els personatges de Joseph Conrad determinen la trama d´«Amb la corda al coll», una narració on un vell capità es veu obligat a navegar de nou pels mars del Sud.

Les lluites de Joseph Conrad

A pesar d´escenaris llunyans i exòtics, d´una natura impossible de domesticar, de mars i oceans on trascorren les seues aventures, sembla que el veritable tema de les narracions de Conrad no siga un altre que els misteris de la condició humana. I és que fa la impressió que les inseguretats de l´autor polonés -país, llengua, religió- es traslladen també als seus llibres amb uns personatges que voregen els límits, que transiten a través d´una espessor d´ambigüitats entre la solitud i l´amenaça del deshonor. Quan Marlow -el narrador d´En el cor de les tenebres- remunta el riu Congo experimenta no sols un descens a l´infern de la civilització, sinó a l´infern més íntim que tots els sers humans posseeixen. En la recerca d´aquesta mena de monstre i déu perdut a la selva que és Kurtz, una barreja de divinitat i de bruixot amb eloqüència profètica i aterridora, el protagonista queda atrapat -seduït- en una xarxa espectral, envoltat a la jungla de visions d´una fantasia onírica i alhora cruelment reals. Una batalla amb el mal que determina en bona mesura les narracions de Conrad, el moment en què els personatges posen a prova la capacitat de supervivència i, sobretot, les seues consciències.

H. G. Wells solia llançar agullonades a l´estil de Conrad, un anglés que havia aprés i treballat fins l´extenuació per convertir-se en escriptor i que segons llengües malicioses «escrivia massa bé». És cert que en algunes novel·les com La follia d´Almayer o Lord Jim -el pes de la culpa i la necessitat de redempció- l´adjectivació preciosista i les descripcions detallistes i barroques s´apoderen de la narració amb una densitat sensorial i d´imatges que Faulkner tensaria encara molt més. Però aquest gust per les comparacions èpiques amb ressò poètic queda més dosificat en La línia d´ombra -una de les millors narracions de Conrad-, on un episodi autobiogràfic serveix a l´autor per afrontar el pas de la joventut a la vida adulta, de les il·lusions al desassossec que sovint produeix l´experiència. Després d´aconseguir el somni de ser nomenat capità d´un vaixell, l´absència de vent, una mar en calma fatídica i una epidèmia de còlera esdevindran els enemics d´un protagonista que, en molts capítols, amb qui realment lluita és amb les seues conviccions i amb la seua pròpia ànima.

Un duel d´un capità amb un entorn hostil i desafiant que es reprodueix també en Amb la corda al coll. El vell i respectat mariner Whalley, després d´haver-se retirat de l´ofici es veu obligat a vendre la seua embarcació recreativa i, colpit en l´orgull, oferir-se de nou per al comandament d´un vapor de cabotatge. En morir la seua dona, només li queda una filla en una situació econòmica difícil: el sentit de la responsabilitat i l´amor paternofilial determinen la seua decisió, ja que la humiliació de la pobresa no entra en el seu exigent codi d´honor. Malgrat les forces escasses que li queden, inverteix els estalvis que ha pogut salvar en un barco comercial que dirigirà com a capità. En un repte habitual en la narrativa de Conrad, en l´espai mínim de la coberta del vapor Sofala es produirà un joc d´enveges, de moviments provocats per la desconfiança i la rancúnia, de traïcions calculades.

El capità Whalley haurà de sortejar una mar esguitada d´arxipèlags i d´esculls, de bancs d´arena a l´entrada d´un riu on és fàcil encallar. Però els autèntics rivals seran, més aviat, el segon oficial Sterne -qui desitja ser el pròxim capità del vapor- i Massy, el maquinista propietari de l´embarcació, un home mesquí que amb un colp de sort en la loteria de Manila es féu ric però que ha cremat els diners per cobdícia i ineptitud. Cadascun dels dos oponents saben que arribarà el moment idoni per jugar la seua carta, una espera que Conrad alenteix hàbilment, amb un ritme pautat per l´escandall que esquinça la superfície de l´aigua i els crits que l´ajudant malai del capità llança per alertar de la profunditat.

Silenciós, altiu i granític, el vell mariner esquiva les trampes -humanes i de la natura- amb posat aristocràtic, tal com el seu amic Van Wyk, un pioner de les plantacions de tabac a Orient, comprova amb admiració quan tos dos sopen a la mansió propera al port on atraca el Sofala. El capità Whalley pensa que els hòmens no són dolents, sinó tan sols ximples o infeliços, un ideari que xoca amb l´escepticisme combatiu de l´holandés, qui baixa la guàrdia en conéixer la història personal -la immensa bondat- i, en especial, el secret que el navegant no pot revelar si no vol veure esmicolats els seus projectes. La noblesa i un sentiment d´impostor col·lisionen en el capità com en molts herois conradians, assetjats per unes opcions inevitables, justes però pernicioses. Uns retrats morals creats a partir d´insinuacions i sobreentesos entre una vegetació opressiva, aus marines amb «un clamor salvatge i despietat», una intermitència constant de llums i tenebres.

Hi ha en la narrativa de Conrad un batec on ressonen els deliris de Dostoievski i la mirada distant de Flaubert, els conflictes que genera l´aventura en Stevenson i Kipling junt a l´esperit i el to de Henry James. Ara bé, «així devia ser la foscor abans de la creació», se´ns diu en La línia d´ombra, un possible retorn al caos i als instints primitius que recorren, com una advertència, moltes pàgines de l´autor i que concentra la imatge totèmica, anihiladora i litúrgica de Kurtz entre muntanyes d´ivori al bell mig de la selva. Així mateix, Conrad acceptava que els accessos de melancolia i les depressions li paralitzaven el pensament, una disputa amb els nostres fantasmes -amb el mal- que tard o d´hora s´ha de produir. El capità d´Amb la corda al coll sap que no pot eludir ni el destí ni el càstig, però no per això s´ha d´acceptar la rendició.

Compartir el artículo

stats