Dins el riu fletxat d´Internet, només vaig retindre el títol del llibre. No em calgué encomanar-lo, tan sols aparcar en doble fila davant la llibreria. En l´aparador de novetats, n´hi havien quatre exemplars. En vaig agafar un, el vaig pagar i vaig dir que no me l´embolicaren. Vaig eixir de la llibreria fullejant-lo. Com que jo no conduïa, en pujar al cotxe em vaig posar el cinturó i vaig encetar la lectura del llibre. Fins en aquell moment havien rodat bé els primers passos de la prova. Però la part més problemàtica venia ara.
Amb la fermesa d´una pota d´elefant vaig anar avançant uns quants quilòmetres i unes quantes pàgines. Des del primer moment, però més val assegurar-se i dir que capficat en la lectura durant aquell temps de transport, i encara millor, remetre a l´endemà, que vaig acabar de llegir el llibre, la segona part de la prova l´havia sobradament superada. La prova consistia a trobar, comprar i llegir un llibre d´un escriptor valencià amb la mateixa passió amb què trobe, compre i llig un llibre d´un autor europeu, que tampoc en són tants avui dia.
La meua imaginació em va insinuar fa molts anys que la literatura diguem-ne occidental recorria un riu, sempre endavant. I que la nostra literatura -¿valenciana no castellana?- s´havia quedat en una vora seca d´un barranc. Per això, la literatura que creem o reproduïm en aquest país resulta en general adotzenada, decebedora i avorrida, inclosa la meua, no vagen a pensar malament vostès. No sent ni la necessitat d´explorar el seu territori. S´ha estancat tant en el passat i el costum que té pocs al·licients. Heus ací la tercera part de la prova, l´excepció.
De la literatura m´atrau la capacitat de fer-me veure la densitat de la vida, enmig de l´oceà de la tediosa quotidianitat. La teoria literària i succedannis no m´han atragut mai. Sé que els escriptors estem condemnats a no encertar amb exactitud la transcripció al paper o pantalla del nostre cervell opac. Tanmateix, una obra literària és molt més que la banalitat de pretendre convertir-la en un conjunt d´informacions. Sobretot si és el recull d´articles summament literaris Ningú no ens espera, de Manuel Baixauli.
