Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Un món tenaçment reflexiu

Un món tenaçment reflexiu

En el seu L´incert alberg, Josep Igual ens recorda que «El jo del text és en realitat un tu que ens parla. (€) Quan posem jo, la desdoblada és automàtica.» En efecte, en l´escriptura, aquest desdoblament és inevitable. I en la vida, també. Pot semblar estrany que siga així, però ens passem la vida dialogant amb nosaltres mateixos (o discutint-nos). En el fons, el pensament no és altra cosa que un diàleg interior entre els múltiples jos parcials que ens conformen. La literatura, quan es practica seriosament, és un testimoniatge, o un residu, d´aquest diàleg interior. Sobretot aquella literatura que es denomina memorial o del jo, precisament. Per això, algú podria definir un dietari com el reflex d´aquest diàleg interior al llarg del temps en el tèrbol espill de la paraula escrita. Quan el dietari en qüestió és obra d´un escriptor professional, l´assumpte encara guanya en interés, perquè un practicant assidu de l´ofici sap ben bé que aquest desdoblament existeix i, si és un escriptor honest, s´esforçarà perquè la qualitat i la precisió -literària i vital- del reflex no quede afeblida, sinó aprofundida per això. Un bon dietari no ens parla de la probable entelèquia d´un jo, sinó que ens reflecteix una cosa molt més complexa i interessant: un món; una manera de veure´l i de viure´l, feta d´idees, de manies, d´hàbits, de lectures, de casualitats i de fatalitats, de reflexions. És el millor autoretrat possible, precisament perquè és molt més que això.

Josep Igual és un escriptor i cantautor valencià (Benicarló, 1966) ben conegut, resident des de fa temps al Delta de l´Ebre. Ha publicat molts llibres de poesia i de narrativa i col·labora assíduament en la premsa. També redacta un blog prou freqüentat, Plàncton. El seu últim llibre fins ara, L´incert alberg, publicat per l´editorial Afers, és un dietari extens i dens, que recorre amb encomiable constància tot l´any 2011 -hi ha ben pocs dies sense línia, ací- i que compleix amb escreix els requisits de l´escriptor honest: la consciència del desdoblament inevitable, d´una banda, i de l´altra l´ajust a les severes exigències de la literatura: la voluntat d´estil i la d´exactitud i aprofundiment. Quan el lector s´acostuma a la seua prosa, d´un impressionisme generalment enèrgic, li és fàcil habitar el món que reflecteix.

Es tracta d´un món ben ric, perquè Josep Igual té el gust de parlar d´una pila de coses. Hi ha registres atmosfèrics, converses de passada, trasllats de somnis, observacions -sovint agudes- sobre gent que l´envolta, apunts sobre la dramàtica situació política i social del moment, esbossos lírics, moments de descoratjament i de treball, referències constants a les arts i la cultura, i moltíssimes notes de lectura a rajaploma. Alguns dels llibres que l´ocupen, com ara el breu i esborronador dietari de Valente, reben comentaris assidus i penetrants. Comprovem de mica en mica que és un lector ecumènic, dels clàssics venerables a les últimes novetats de tot arreu. També és un lector d´admiracions fermes, que es deté a reivindicar els grans poetes poderosos que la pueril frivolitat crítica de Barcelona ha tendit massa a desdenyar, com Vinyoli, Espriu o Estellés. Coses així, el 2011 calia escriure-les, i no m´estranyaria que prompte calguera repetir-les. Les pàgines en què parla de la malaltia i la mort de son pare són escruixidores.

La visió del món de Josep Igual no és llòbrega, però sí bastant aspra. La deshumanització progressiva del món el fastigueja, com també la tergiversació sistèmica del sentit de les coses. Són aspectes de la modernitat que ens pertorben a tots. Notòriament afiliat a la filosofia de la sospita, conjectura conspiracions dels poderosos a fi de fomentar la ignorància i l´embull col·lectius. En qualsevol cas, constata un fet obvi, el gradual deteriorament de la cultura (i amb ella la literatura que busca commoure i revelar), el seu progressiu esvaniment del mapa dels interessos generals. A més de clamar contra aquesta deserció, Josep Igual sap traçar un suggestiu panorama de la realitat que l´envolta en uns territoris, les terres de l´Ebre i el Maestrat, que a hores d´ara demostren una vitalitat creativa sorprenent. Hi ha en aquelles comarques una notable quantitat de gent que fa coses valuoses que queden massa ocultes per l´absurda arbitrarietat de la frontera: massa al sud de l´autocomplagut centre barceloní; massa al nord de l´esmorteït centre valencià. Els seus llibres, blogs, músiques i esforços valen molt més que la distracció que els voreja i, sense ni adonar-se´n, els silencia. En efecte, amb les seues reflexions, sovint irades, però molt perceptives, i amb la seua prosa elèctrica i rotunda, Josep Igual convoca un món en què val la pena d´habitar, quan el llegim.

*Crític literari i escriptor

Compartir el artículo

stats