Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Si estimeu la vostra llengua

Em demanen els amics del bloc InfoMigjorn que, sense complicar-me massa, els indique un parell de llibres que m´hagen interessat pel seu contingut o originalitat idiomàtica. En realitat, molts llibres m´han influït, enlluernat o marcat, en el sentit «de llengua». L´estimat Josep Pla (Les hores), Victor Català (Solitud), Ruyra (Pinya de rosa), Sagarra (All i salobre, Vida privada), Enric Valor (L´ambició d´Aleix), Jesús Montcada (Camí de sirga)... En aquest sentit, sovint pense en un article de Josep Maria de Sagarra, titulat Els noms dels peixos, publicat al seu recull Cafè, copa i puro: «Si estimeu la vostra llengua, si sentiu una mena de fruïció, passejant i entretenint per la boca les paraules de la vostra llengua, com si tastéssiu un vi prestigiós (...) sentireu el desig de saber com reacciona la vostra llengua, com amaneix el seu joc de vocals i consonants i tota la seva gràcia fonètica, per batejar aquell ocellet i aquella planta». En realitat, el bon lector s´entreté amb la llengua, es recrea amb les paraules, les tasta, com qui ho fa amb un vi prestigiós, o si ho preferiu, amb un formatge selecte. Fa uns anys, amb motiu del meu treball de documentació per a la novel·la La sega, l´amic Vicent Pitarch em va fer arribar Els valencians de secà. Estampes velles del Maestrat, de Gaetà Huguet. En aquell llibre vaig descobrir la llengua de l´alta muntanya valenciana, copsada amb tota l´estima. Em va sobtar la recreació de la vida als masos, la precisió en la descripció dels paisatges, dels conreus, la seua agudesa per a explicar la psicologia del paisanatge, gent eixuta de paraules, sempre atrafegada per les feines del camp. Per a mi, la seua lectura fou com obrir un bon vi, del qual havia sentit parlar però que mai no havia tastat. I entretenir-me amb ell. Ara, m´ha esdevingut el mateix llegint la novel·la de Paco Esteve i Beneito Si ha nevat, on reconstrueix amb gran habilitat el comerç de la neu, i el món de les caves de la serra de Mariola i d´Aitana. Ha estat un descobriment molt grat, perquè es tracta d´un autor jove, però ja amb un notable domini de l´idioma, que goja amb ell i que s´entreté amb els matisos, amb les singularitats idiomàtiques, amb les rondalles i les velles històries. La vida d´aquells nevaters, ferrenys i esquerps, i la dels seus amos, gent burgesa i cacic, és explicada amb una precisió modèlica. No m´estranya que cite Martí Gadea, l´autor colossal d´aquella obra de títol Tipos, modismes y còses rares y curioses de la terra del Ge, publicada l´any 1906, i que és un popurri de coses del folklore valencià, o com ell diria, una gran ensalada de totes les herbes. En fi, ací teniu unes bones recomanacions per a aquestes setmanes de la fira del llibre. Perquè si estimeu la vostra llengua, entretingueu-vos amb ella!

Compartir el artículo

stats