Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Intel·lectuals nazis

A quest títol pot semblar un oxímoron, però no ho és. Rere el nazisme hi havia un grup important d´intel·lectuals, la gran majoria provinent del món universitari. Gent distingida, els primers de la classe. Sovint es projecta del nazisme una imatge d'il·luminats ignorants, més prop de la caricatura que d´algú a qui prendre´s seriosament. I, tanmateix, com explica Christian Ingrao, en Creer y destruir. Los intelectuales en la máquina de guerra de las SS (Acantilado), «aquells joves no responen en absolut al clixé del militant nazi inculte; accediren a la universitat, se formaren en ella i, en general, passaren amb èxit els seus exàmens». Eren Akademikers, i com dic, molts d´ells professors d´Universitat, que després participarien activament en l´holocaust. Noms com els de Hans Beyer, Franz Six o Günther Franz es caracteritzaren per teoritzar sobre la necessitat d´ampliar l´espai vital del poble alemany, i es mostraren del tot partidaris de l´eliminació de la població eslava (trenta-un milions), que qualificaven d´indesitjable. Per tant, molt probablement, d´haver guanyat els nazis la guerra el poble eslau hauria seguit en bona part la sort del jueu. Hans Beyer va participar en un Einsatzkommando, i com a oficial va dirigir afusellaments massius, omplint la zona polonesa de Galitzia de fosses comunes. Aquest oficial de les SS, fou després anomenat professor a Posen i a Praga, i va seguir participant intel·lectualment en les bases científiques de l´extermini. Resulta, doncs, sorprenent, com aquells oficials de les SS, capaços de les majors atrocitats imaginables, s´havien format a Leipzig, Bonn o Königsberg (la pàtria de Kant). Aquesta percepció també es produeix amb la lectura del llibre de Rosa Sala Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo, igualment publicat per Acantilado. Sala explica com el món intel·lectual alemany va participar quasi al complet i com rere aquella parafernàlia de creus gamades hi havia una concepció cientifista del món. Les entrades dedicades a Hitler, a l´esvàstica, a Mein Kampf, a l´espai vital, són tan interessants com inquietants. Perquè són moltes les similituds i paral·lelismes possibles entre aquells dies i el nostre temps. I com diu Rafael Argullol, en el pròleg: «Es importante asomarse a ella para reconocer, sin filisteísmo ni renuncias intelectuales, los precipicios del horror. Para no reincidir en la caída no basta con condenar. Lo valiente es comprender». Per tot això, quan a hores d´ara s´empra el terme nazi per a desqualificar un contrincant polític, caldria anar amb molt més de compte. El nazisme fou un moviment molt complex, que va arrossegar ments brillants i que va produir una de les matances més extraordinàries i cruels de la història de la humanitat. Cal estudiar-lo i prendre-lo seriosament. Cal comprendre´l, per a allunyar-se tot el possible del precipici. I per a això, aquest dos llibres són imprescindibles.

Compartir el artículo

stats