El moment en què un professor universitari confecciona manuals de síntesi sobre una temàtica concreta per a les grans editorials de textos acadèmics marca a les clares l´estatus d´excel·lència que ha adquirit en la seua dedicació. El fet revela que és un dels majors especialistes en la qüestió, que té la capacitat de compendiar i donar forma a les milers de lectures generals i particulars que n´ha pogut fer, i que posseïx l´habilitat de facilitar la docència i orientar les futures línies de recerca sobre la matèria. En el Departament d´Història Medieval de la Universitat de València hi ha diversos catedràtics i professors que han assolit eixe estatus, com ara Enric Guinot, amb els seus llibres entorn de l´economia i la societat baixmedievals, Antoni Furió, autor i coordinador de compendis d´història sobre la capital i el país dels valencians, Juan Vicente García Marsilla, amb manuals sobre art medieval i el cinema inspirat en l´edat mitjana (juntament amb Àurea Ortiz), o Rafael Narbona, que, als seus volums sobre la ciutat i el regne de València o la història medieval de les societats ibèriques, ara suma un nou títol que condensa els seus enormes coneixements sobre un dels temes al qual ha dedicat més investigacions: la festa, els cerimonials i la cultura de la representació durant la baixa edat mitjana, dels segles xiii a xv.
Ho fa en l´Editorial Síntesis, que de trenta anys ençà ve fornint els docents i discents universitaris amb una extensa col·lecció de textos i manuals que ja sobrepassen els 1.600 títols en l´àmbit de les ciències humanes i socials. En concret, pel que respecta a la Història, fa un parell d´anys que ha encetat dos col·leccions centrades en temàtiques específiques del període medieval i modern, ja siguen les idees polítiques, la història militar, les relacions interregionals o els conflictes socials, en les quals han participat investigadors tan reconeguts com José María Monsalvo, Carlos de Ayala, José Luis Corral, Beatriz Alonso o Miguel Ángel de Bunes. Quant a Narbona, autor fa temps de Memorias de la Ciudad.
Ceremonias, creencias y costumbres en la historia de Valencia (Ajuntament de València, 2003), hi bolca ací el negatiu i el rerefons de la panoràmica general europea sense la qual no hauria pogut mostrar-nos aquell positiu de la visió local: com i per què es vivien les festes en l´època baixmedieval?, quines celebracions es commemoraven i de quina manera?, quina era la seua relació amb la cultura popular, la política o el pensament religiós?, com anà evolucionant aquell món de símbols i simbolismes col·lectius en el trànsit de l´època medieval a la moderna?
Rafael Narbona ens desgrana les respostes a totes estes preguntes, i encara d´altres, a través de sis capítols diferents que aborden la regulació del temps i del calendari durant l´edat mitjana, les celebracions col·lectives que reforçaven les comunitats urbanes i territorials, els homenatges fets en honor als sobirans, els cultes religiosos i sacramentals, les festes populars de transgressió temporal i els actes catàrtics infamants, habituals en una societat, com la medieval, en què l´honor i la moral pública jugaven un rol fonamental. I ho plasma amb una visió de conjunt que abraça els principals països de l´Europa occidental, amb mostres i estudis d´ací i d´allà però amb una especial atenció als casos de Castella i la Corona d´Aragó, que per exemple copen la selecció de díhuit textos medievals adaptats i comentats que al final del llibre, a mode d´annex, ajuden a comprendre de manera més profunda les explicacions realitzades al llarg del text. És així, com des d´una perspectiva nostrada i contemporània, la monografia pot resultar útil no només per als mateixos medievalistes, sinó també per a qualsevol persona interessada en el món de les representacions festives, algunes de les quals, per tradició o recreació, han arribat fins als nostres dies.
Només cal fer un breu repàs a moltes de les festes que s´expliquen en el llibre, com les fogueres de Sant Antoni, el culte a Sant Jordi, la processó del Corpus, el drama sacre del Misteri d´Elx, l´exposició i escarni de ninots o els monarques festius com el Rei Pàixaro, per a copsar la importància del llegat medieval en la societat valenciana actual, tot i els molts segles passats i els enormes canvis produïts des d´aleshores. L´aproximació a l´obra de Narbona també permet, entre altres coses, entendre la significació de Sant Vicent en la història valenciana, la potenciació de l´Àngel Custodi com a patró de les viles reials valencianes, en especial en el cas de València, o la tradicional commemoració de la conquesta i l´entrada a la capital de les tropes cristianes de Jaume I el 9 d´octubre de 1238. Entendre-ho, a més a més, en un context europeu i ibèric ens fa ser més conscients de l´enorme importància de tots eixos actes festius i simbòlics en la construcció social de la nostra col·lectivitat, tant a escala urbana com territorial, però també ens dóna la possibilitat, en certa manera, de relativitizar-los i desmitificar-los en un moment, precisament, en què hi ha qui pensa que les festes ho són tot i que han de celebrar-se de l´única manera que ells conceben. Una lectura ben recomanable per a comprendre el nostre passat i el nostre present.
