Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Ocultar l´holocaust

Aquests dies s´ha aprovat a Polònia una llei on es prohibeix relacionar l´holocaust amb el poble polonès. Parlar, per exemple, de «camps d´extermini polonesos» pot estar penat fins amb tres anys de presó. A què és degut aquesta llei tan desgavellada? Certament, cada vegada resulta més difícil no responsabilitzar una mica la societat polonesa de tot allò esdevingut. Alguns camps d´extermini, com el de Treblinka o el de Sobibor, es troben ben amagats al mig dels boscos, però d´altres, com el de Madjanek o Auschwitz eren ben a prop de gran nuclis de població. Conten que quan el vent bufava en direcció a Lublin, les cendres de les càmeres crematòries de Madjanek queien sobre la ciutat, com una neu apegalosa. Per altra banda, Auschwitz, o Oswiecim, com la coneixen els polonesos, es troba a uns setanta quilòmetres de Cracòvia: un camp d´aquelles dimensions, i amb aquell tràfec de trens i combois, havia de ser ben conegut. És cert que en aquells lagers també moriren molts polonesos, i no sols els que eren jueus: també foren assassinats comunistes i altres detractors del nazisme. Sovint també moriren pagesos de les zones rurals que es volien repoblar amb alemanys aris. Jan Karsky, en Història d´un Estat clandestí, un llibre fonamental per a entendre la barbàrie nazi a Polònia (i que malauradament, malgrat la seua importància, no has estat traduït al català ni a l´espanyol), explica que almenys quatre mil homes i cinc-centes dones poloneses foren enviats a Auschwitz. Així les coses, el poble polonès va patir molt cruelment l´arribada del nazisme, i en algunes zones com Posen o Gdansk, on hi havia una població d´origen germànica, parlar polonès estava penat amb la mort. I, tanmateix, com conta Christopher Browning en Aquells homes grisos, un llibre corprenedor sobre l´holocaust que explica la vida diària d´un escamot d´afusellament, molts jueus foren denunciats pels polonesos. Alguns s´havien refugiat en búnquers al mig dels boscos, i sense les delacions els nazis difícilment els hagueren localitzat. L´antisemitisme estigué ben present en la societat polonesa, i Browning recull el testimoni d´un polonès que diu que «l´única cosa bona que tenen els nazis és que odien els jueus». Per tant, resulta una evidència que en aquella massiva i dramàtica matança, en aquell genocidi inimaginable que ara ens esgarrifa tant, la societat polonesa va jugar en moltes ocasions un paper còmplice. I de vegades els propis delators també foren víctimes dels nazis i acabaren morts en algun camp d´extermini. Per tot això, que ara el Senat polonès intente aturar allò que és una evidència historiogràfica, no té cap sentit. Ans a l´inrevés, els polonesos també haurien d´assumir la seua culpa i demanar perdó. Perquè sols una catarsi sincera pot protegir els homes de no tornar a cometre el mateix horror.

Compartir el artículo

stats